Els joves d'Artà fan servir l'humor i les gloses per criticar la situació d'accés a l'habitatge; així com la seva impossibilitat de comprar un pis i independitzar-se dels seus pares. El municipi s'ha despertat amb teles a diversos punts del poble on es poden llegir gloses que comparen la seva situació amb la generació dels seus pares. A una de les teles s'hi pot llegir: "Això era un jovenet, que es volia casar, però no podia pagar, ni una casa ni un piset". Un altre dels missatges penjats és: "Tenc edat d'estar casat, però quedaré fadrí, perquè no tenc cap padrí que una casa m'hagi deixat".

Cap municipi de les Balears arriba, per primera vegada, al 18% de població jove –entre 15 i 29 anys–, segons revelen les dades de l’Anuari de la Joventut 2023. Alcúdia contínua liderant el llistat amb un 17,9%, però amb la mateixa tendència a la baixa que presenta la resta. El segueixen Manacor (17,4%), Palma (17,3%), Ciutadella (17,2%) i Capdepera (17%). En la coa queden Banyalbufar amb un 11,3%, Estellencs (11,9%), Costitx (12,7%), Búger (12,7%) i Lloret de Vistalegre (12,9%). “Les poblacions amb més jovent tenen economies més dinàmiques, marcades pel sector serveis, i més recursos per oferir. Els municipis més petits, estan situats en llocs de més difícil accés, com els de la serra de Tramuntana, i solen ser també nuclis poblacionals més reduïts”, assenyala la promotora i responsable de l’Observatori de la Joventut de les Illes Balears (Objib), Assumpta Mas.

El Consell de Mallorca ha presentat aquest dijous els ajuts dissenyats per la institució per impulsar i afavorir l'emancipació dels joves d'entre 18 i 34 anys. Les ajudes es poden sol·licitar des d'aquest divendres, 24 de febrer, i segons han explicat en un comunicat, seran gestionades pel Servei Insular de Joventut i comportaran una inversió d'un milió d'euros, ja consignada al pressupost de 2023.

La inflació no ha fet res més que empitjorar les possibilitats dels joves d’emancipar-se, tant a les Balears com a la resta de l’Estat. Si ja era prou difícil tenir diners per llogar o comprar un pis abans dels 30 anys i cobrir les despeses, ara encara ho és més. Durant els sis primers mesos de l’any, la proporció de joves emancipats a les Illes va davallar fins al 17,5%, segons ha publicat el Consell de Joventut d’Espanya (CJE) en el darrer Observatori d’Emancipació. Això s’explica sobretot per l’increment de la renda mitjana dels lloguers, la principal opció entre els joves a l’hora d’emancipar-se. De fet, si aquesta és la via més popular (a diferència del que passava abans de la crisi financera del 2008) és perquè la compra d’un habitatge encara resulta més impossible: a les Balears un jove necessita 12 vegades el que cobra en un any per comprar-se un pis.

Un total de 309 joves són actualment beneficiaris de la xarxa d'emancipació a les Illes Balears, la qual ha atès 884 persones extutelades des de la seva creació el 2016 per part del Govern. Es tracta d'un projecte que facilita el procés d’autonomia dels joves quan surten d’un centre de protecció de menors i que consta de tres serveis: una renda d’emancipació que acompanya el jove amb una prestació econòmica mensual, una xarxa d’habitatges i un servei d’acompanyament socioeducatiu professional per facilitar aquest procés d’emancipació i autonomia personal. A la xarxa hi poden accedir els joves extutelats a partir dels 18 anys.

MÉS per Mallorca i Mallorca Nova s'han reunit aquest divendres per firmar un protocol de col·laboració per "actualitzar polítiques de la formació ecosobiranista i plantejar-les amb accent jove", segons ha informat Europa Press. Per a Noguera, "comptar amb una organització com Mallorca Nova és necessari perquè els joves són els millors per impulsar polítiques juvenils". Fent referència a la formació ecosobiranista, ha dit que "és important per poder actualitzar les seves polítiques i plantejar-les amb accent jove".

La Conselleria d’Afers Socials i Esports ultima la nova llei de polítiques per a la joventut de les Illes Balears, que preveu aprovar enguany. “La llei que hi ha en vigor ja té 15 anys i pensàvem que la modificació era necessària”, explica la consellera, Fina Santiago. Una de les novetats més destacades és que separa la joventut del lleure. Aquest darrer àmbit tindrà la seva pròpia llei, que també estarà llesta en les properes setmanes. “El lleure contempla la infància des dels tres anys i no ens pareixia el més adequat ficar aquests temes dins joventut”, puntualitza Santiago. Una altra de les línies importants de la llei és l’aposta per l’emancipació dels joves. Per això, insta el Govern, els consells insulars i les entitats de l’Administració Local a reservar “entre un 10% i un 15% del parc públic d’habitatges de les Illes Balears a persones joves”, és a dir, les que tenen entre 16 i 30 anys. Aquesta és la franja d’edat que la llei considera com a jove. “Pensam que les polítiques de joventut han d’anar molt encaminades a l’emancipació i a 16 anys et podries emancipar judicialment, però a 12, no. Tot i que això no vol dir que en algun programa en concret no es pugui ampliar l’edat fins als 14 anys, per exemple”, manifesta la consellera.

El Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) ha presentat aquest dijous les darreres dades de l'Observatori d'Emancipació, que no s'actualitzaven des de feia nou anys. Segons les noves xifres –que fan referència al primer semestre del 2020–, "una persona jove que treballa ha de destinar el 45,1% del seu sou net a llogar un pis compartit". Així ho ha explicat el vicepresident del CJIB, Pau Roig.

Els joves de les Illes són el que han de fer l'esforç més gran de tot l'Estat per poder llogar un pis, segons es desprèn de la informació aportada per l'estudi de l'Observatori de l'Emancipació del primer trimestre de l'any. De fet, per fer front al pagament del lloguer en solitari, una persona jove hauria de destinar-hi el 123,6% del seu salari i un 91,8% per a la quota hipotecària.

Només el 21% dels joves d'entre 16 i 19 anys s'ha independitzat dels seus pares a les Balears segons el darrer informe del Consell de la Joventut d'Espanya que ha analitzat el darrer trimestre de l'any 2018. L'informe posa de manifest que una persona jove hauria d'aportar el 120,4% del seu sou net només per poder fer front al pagament de la mensualitat d'un lloguer, és a dir, molt més del que arriba a cobrar.

Les Balears, amb un 22,8% dels menors de 30 anys vivint fora de la casa familiar, té una taxa d'emancipació superior a la mitjana espanyola, que és del 19%, però aquesta xifra també suposa una caiguda a les Illes de gairebé un 36% en els darrers 10 anys.

Els joves de les Balears tenen cada vegada més dificultats per emancipar-se. Un mercat laboral marcat per la parcialitat i la subocupació i un mercat immobiliari on pugen tant els preus del lloguer com els de compra d’habitatge han provocat que, en un any, el nombre de joves d’entre 16 i 24 anys que estan emancipats caigui un 14,6%. En el cas de les persones d’entre 30 i 34 anys, aquest percentatge també ha registrat una reducció respecte de l’any passat, tot i que menys pronunciada: entre els darrers tres mesos del 2016 i els del 2015, va caure un 10,5% el nombre de joves emancipats en aquesta franja d’edat.