La Junta de Govern de Cort ha aprovat aquest dimecres el Pla de gestió sostenible de l’aigua, el full de ruta amb què l’Ajuntament pretén garantir el subministrament a curt i llarg termini en un context de creixement urbanístic i pressió sobre els recursos hídrics. La mesura arriba en un escenari en que es qüestiona la viabilitat d'abastir els 46.000 nous habitatges previstos a Ciutat per a la pròxima dècada i de les advertències tècniques sobre els límits actuals del sistema.

Les reserves hídriques de les Balears han pujat dos punts percentuals al gener fins a assolir el 51% de la capacitat i Eivissa ha entrat en una situació de normalitat, cosa que no passava des del desembre del 2022. Per illes, Mallorca ha pujat del 49 al 51%; Menorca, del 46 al 49%, i Eivissa, del 48 al 51%.

Com cada temporada d’estiu, el Govern de les Illes Balears publica les dades de consums i pèrdues a la xarxa de subministrament d’aigua dels municipis illencs. Enguany aquestes dades han sortit al setembre, a la vegada que el mateix Govern anunciava l’entrada en alerta de sequera a l’illa d’Eivissa i de gran part dels municipis del Pla de Mallorca. La resta dels territoris de les Illes no se’n salven del tot i se situen des de fa temps en una preocupant situació de prealerta de sequera. Només Formentera es troba en una situació de normalitat, en gran part perquè no depèn de l’aigua subterrània, atès que el 100% del consum urbà d’aigua i el consum al sòl rústic és subministrat amb aigua dessalinitzada. Es pot dir que sense la dessalinitzadora, Formentera estaria morta hídricament. O en altres paraules, és com tenir un pacient fent vida normal sense saber que depèn completament de la tecnologia i la dependència energètica associada, amb el risc que això suposa.

Les Balears consumiren el 2024 un total de 111,3 hectòmetres cúbics d’aigua, és a dir, 111.300 milions de litres, el que suposa d’entrada un increment descomunal, de més del 4,8% en un sol exercici, respecte del 2023. Però el més preocupant és que una cinquena part de l’aigua que es va introduir dins la xarxa, 24,4 hectòmetres cúbics, no va arribar a la seva destinació, perquè es va perdre per les innumerables esquerdes i fuites que pateix el sistema de distribució. Les dades acaben de ser publicades per l’Agència Balear de l’Aigua i transmeten bàsicament dues idees:millora lleugerament la situació amb una reducció molt petita de les fuites, però el gran increment de consum any rere any fa que això no es noti i que, per tant, l’esforç hídric continuï sent molt superior als recursos disponibles.

La polèmica està servida. Una publicació al compte oficial del Govern balear a Instagram sobre la necessitat d'estalviar aigua ha desfermat desenes de crítiques als comentaris. Hi ha tota mena d'ocurrències, però principalment les observacions remarquen que, per una banda, l'Executiu de Marga Prohens demana un ús responsable de l'aigua, mentre que, per l'altra, no s'està limitant el nombre de turistes que arriben a les Illes.