A la darrera novel·la de Gabriel Janer Manila (Algaida, 1940), Galeria de solituds –publicada per Nova Editorial Moll– hi ha un bisbe que s’enamora de la seva secretària. I un convent governat pels interessos immobiliaris. I un frau amb un medicament produït a una universitat. I un botellòdrom, una illa massificada i uns hereus que, tanmateix, la vendran. Amb la destresa i l’humor d’aquell que ha dedicat tota una vida a explorar les fronteres entre la realitat i la ficció, l’autor s’acomiada de la novel·la –almenys ara mateix afirma que no en té cap altra de començada– amb un calidoscopi de petites grans misèries mallorquines.