E l 1965 l’escriptor britànic Robert Graves, de 70 anys, veié amenaçat el seu refugi mediterrani. L’havia descobert el 1929 gràcies a la seva amiga, la poetessa nord-americana Gertrude Stein, que entre el 1915 i el 1916 havia residit al barri palmesà del Terreno. “Si pots suportar-ho, Mallorca és el paradís”, li havia recomanat. El lloc elegit fou Deià, un poblet de pescadors de la serra de Tramuntana, de devers 400 habitants. Al cap de 36 anys, el famós autor de Jo, Claudi (1934) publicà Majorca observed, que en castellà es traduiria com ¿Por qué vivo en Mallorca? Era un recull d’articles amb un marcat to elegíac. Formava part d’una col·lecció sobre les impressions de diferents escriptors anglesos que vivien a l’estranger. El filòleg palmesà Eduard Moyà és el traductor al català d’alguns poemes del londinenc. “Ell –assegura– es mostrava profundament preocupat per les conseqüències del boom turístic en una illa on havia trobat l’Arcàdia feliç dels seus admirats clàssics”.

La cantautora mallorquina Júlia Colom (Valldemosa, 1997) presenta Paradís, el seu segon àlbum que veurà la llum el pròxim 31 d’octubre. El nou treball aposta per una sonoritat lliure d’etiquetes, on el pop, l’electrònica i el folk conviuen amb "una força poètica i emocional que marca un pas endavant en la seva trajectòria". Després de l’impacte de Miramar, el seu debut discogràfic, amb Paradís, Colom obre les portes al seu "univers més íntim" i reflexiona sobre "la identitat, el futur i el dubte com a motor creatiu". El concepte de paradís adquireix un doble significat: "com a ideal que perseguim i com a paisatge emocional que sentim com a llar", han explicat fonts de la discogràfica.

Són les sis de la matinada i els dos cavallers que veiem a la imatge estan lleugerament desorientats. És un dia qualsevol del mes de juny (qualsevol significa que no és el final de la nit de Sant Joan, ni tan sols una matinada de cap de setmana, sinó un dia feiner qualsevol) i el lloc és perfectament reconeixible fins i tot per qui no hi hagi estat mai, perquè sol sortir a les notícies i a les xarxes socials: és la primera línia de s’Arenal, a la zona de la discoteca Megapark. Aquí comença una milla daurada –mai més ben dit– de l’oci nocturn i l’oferta complementària tal com la té definida de fa molt de temps el model turístic de les Balears.