Durant l’etapa experimental i de formació, Marx combina els treballs d’investigació en l’àmbit del dret i l’estudi de la filosofia de Hegel amb una breu incursió en el món clàssic amb les traduccions parcials i incompletes de les Tristia d’Ovidi i Germania de Tàcit. També escriu Escorpí i Fèlix (1837), una novel·la humorística, incompleta, que no va ser mai publicada en vida, protagonitzada per Merten, un sastre cristià, el seu fill Escorpí i l’amic d’aquest, Fèlix, amb un argument indefinit i molt poc desenvolupat, una mínima trama, descripcions genealògiques dels personatges i reflexions personals i filosòfiques a través de lliure associació d’idees. Es tracta d’un intent no gaire reeixit d’imitar els estils literaris de Laurence Sterne, E.T.A Hoffmann i Heinrich Heine, fent una mescladissa molt desordenada i, sovint, absurda i incoherent.