La nova pel·lícula de Jia Zhangke entra, en certa manera, en una interessant dialèctica amb Blossoms Shanghai, la sèrie de Wong Kar-wai que també s'acaba d'estrenar, pel que fa al resseguiment de les mutacions que ha viscut la Xina en les últimes dècades per part de dues figures de referència del boom del cinema asiàtic. Wong Kar-wai, el director de Desitjant estimar, es va donar a conèixer amb una pràctica del melodrama estilitzat que deixava en segon pla, fins ara, el context històric. Ans al contrari, des dels seus primers films, Pickpocket (1997), Platform (2000) i Unknown pleasures (2002), Jia Zhangke es va convertir en el gran renovador realista del cinema xinès contemporani, el representant d'una nova generació que, a diferència de l'anterior, la que formaven Zhang Yimou i Chen Kaige, no mirava tant cap al passat del país com cap al present més immediat. Jia va encarnar una perspectiva juvenil de les tribulacions de la ciutadania xinesa en un país sacsejat pel canvi de paradigma brutal del model socioeconòmic.