L’11 de novembre del 1996, un jove advocat de Biscaia de nom Cosme va sortir de la seva feina a l’empresa de tecnologia EyS Consulting, al Parc Tecnològic de Zamudio (Biscaia), en direcció al cotxe que tenia aparcat a pocs metres de distància. Quan estava a punt d’obrir la porta del vehicle, el canó d’una pistola va alterar els seus plans. Una veu desconeguda li va dir “No et moguis i no em miris”. El segrestador el va fer seure al seient del copilot i va engegar el cotxe per recórrer cinc-cents metres, on l'esperava la resta del comando. El van sedar i immobilitzar amb cordes i, a continuació, el van abandonar en un zulo minúscul dins d’una nau industrial. Si el jove Cosme va haver de passar per aquest tràngol –que després veurem com va acabar– no va ser per la seva condició d’advocat d’una empresa tecnològica, sinó pel seu cognom: es deia Delclaux, un dels llinatges de més renom de les elits biscaïnes de Neguri. Per aquest motiu va caure a les mans de la banda terrorista ETA.