La plataforma La Pública no es toca ha denunciat aquest dijous el tancament d'aules de 3 anys a diversos centres educatius de les Balears previst per al curs 2025-2026. L'entitat ha alertat que, per primera vegada en molts anys, alguns municipis han experimentat una davallada significativa de la matrícula de 3 anys —4t d'Educació Infantil—, i que, en lloc d'aprofitar aquesta disminució per mantenir els grups i millorar l'atenció a l'alumnat, l'Administració ha optat per suprimir línies i eliminar grups en diversos centres. Una decisió que la plataforma considera una “pèrdua d'oportunitat històrica” per millorar la qualitat del sistema públic i reduir les ràtios escolars.

MÉS per Palma denuncia la “greu situació que pateixen les famílies més vulnerables” pel retard en la convocatòria dels ajuts de l'escolarització 0-3. Segons la regidora Kika Coll, ara com ara el curs ja es troba a un punt “molt avançat” (a tres mesos i mig d’acabar) i el fet que l’Ajuntament no hagi convocat els ajuts provoca que moltes famílies es trobin en una “situació límit”.  

La Conselleria d'Educació i Universitats ha convocat ajudes per a escoles infantils, de manera que enguany es destinaran 494.880 euros a la xarxa pública d'escoletes i 256.000 a la xarxa complementària. La convocatòria de les dues línies d'ajuda, segons ha explicat la Conselleria, s'ha publicat aquest dissabte al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

Aquest mes de febrer i març m'he trobat immersa en les jornades de portes obertes de les escoles del meu municipi. Com a mare primerenca, visc en primera persona el pes que donem les famílies a l'educació formal dels nostres fills i filles que tants anys els acompanyarà. No m'ha cridat gens l'atenció veure que en totes i cada una de les escoles que vàrem visitar, hi va sorgir una pregunta: "Quan comenceu a fer anglès?"

Toni Perelló (sa Cabaneta, 1986) és mestre d’Educació Infantil i també una persona entusiasta, senzilla i enamorada de l’educació i dels jocs de taula. “Tenc molta curiositat envers l’aprenentatge i també som molt pacient, tranquil i gaudesc molt d’estar amb la gent que estim”, es descriu. La decisió de dedicar-se a la docència d’infants va sorgir arran de la seva experiència com a monitor de futbol de nins petits. “M’encantava estar amb ells i em va motivar a fer la passa endavant”, recorda. El seu és un cas extraordinari perquè només un 15% dels docents d’Infantil i Primària són homes. I una dada encara més significativa: ells són tan sols un 6,1% dels estudiants del grau d’Educació Infantil de la UIB.

Els sindicats CCOO, UGT, FSIE, USO i STEI han convocat una manifestació dijous 22 de juny a les 18 h davant la seu de Feipime, per denunciar "l'immobilisme de la patronal en la negociació del conveni col·lectiu estatal d'Educació Infantil privada". La manifestació s'emmarca en el conjunt de mobilitzacions arreu d'Espanya que s'han previst durant la segona quinzena de juny. Els sindicats volen reivindicar la necessitat de millorar els drets laborals de les treballadores dels centres escolars infantils privats i de gestió indirecta (cedits pels Ajuntaments).

El Govern ha presentat aquest dilluns la nova convocatòria d'ajudes per a la creació de places públiques de primer cicle d'Educació Infantil per als exercicis de 2023 a 2025. Aquesta convocatòria suposa un increment de la dotació de les ajudes per plaça pública oferida, que passa de 9.000 euros fins al 12.600. La sol·licitud es pot fer fins al 25 d'abril. El pressupost que s'hi preveu destinar és d'un màxim d'11 milions, fet que suposa un augment en relació amb la convocatòria anterior (2020-2024). De fet, actualment s'estan executant la creació i consolidació de 1.614 places que corresponen als imports atorgats en aquest darrer període. La directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, ha exposat que amb la primera convocatòria en marxa es crearan 1.669 places, a les quals es podrien afegir 400 places més amb la presentada aquest dilluns. A més, Fernández ha recordat que està en procés la reconversió de places de guarderies en escoletes, amb la qual es té previst crear-ne 600 més.

La meva filla comença I3 aquest curs. Com hem de gestionar el període d'adaptació? ¿És necessari si ja ha anat a l'escola bressol?

El Pi i Escola Catòlica de les Illes Balears (ECIB) han comparegut davant els mitjans per expressar conjuntament el seu rebuig al decret que ha de garantir la gratuïtat de l'educació infantil 2-3 anys a les escoletes de la xarxa pública i complementària. El portaveu d'El Pi, Tolo Gili, ha acusat el Govern balear d'"improvisació", "manca de previsió" i "electoralisme pur i dur" per la mesura. "Està molt bé governar a cop de titular, però s'ha d'arribar a tota la gent, i queda clar que la mesura no serà universal de cap manera", ha defensat.

Les escoletes privades carreguen contra la gestió de la Conselleria d'Educació en la gratuïtat en l'educació infantil 2-3 als centres públics i de la xarxa complementària. Les patronals consideren que la mesura no comporta una gratuïtat "real" i que s'ha tirat endavant de manera "precipitada". "Que quedi clar que estam a favor de la gratuïtat, però ha de ser de veritat", defensa la presidenta dels Centres d'Educació Infantil (CEI) d'Eivissa, Paz Izquierdo.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dimarts el decret llei per garantir la gratuïtat de l'educació infantil 2-3 dels infants matriculats en centres de les xarxes pública i complementària. La nova normativa permet eliminar les quotes d’escolarització que fins ara pagaven les famílies i crear un fons extraordinari per compensar una part dels descomptes del transport interurbà a partir del setembre de 2022 i fins al 31 de desembre de 2022.

El Partit Popular i Vox han assumit el mateix discurs en contra que les escoles imparteixin educació sexual i afectiva a l'etapa d'Infantil. El portaveu del PP al Parlament, Toni Costa, va assegurar en roda de premsa dilluns que "revisaran" la guia 'Amb tots els sentits', elaborada conjuntament per experts de les conselleries d'Educació i Salut. El programa -pioner a l'Estat- ja s'implementava a les etapes de Primària i Secundària i enguany ha arribat als infants de 0 a 6 anys.

Les proves d'admissió als graus universitaris d'Educació Infantil i Educació Primària, que enguany s'apliquen també al nou doble grau d'Educació Infantil i Primària que la Universitat de les Illes Balears (UIB) estrena curs que ve, han començat aquest dissabte. Segons ha informat la UIB en una nota de premsa, un total de 550 persones s'han matriculat enguany en les proves d'aptitud personal específiques (PAP_EDU) que han començat aquest 21 de maig. Per illes, a Mallorca s'hi han matriculat 477 alumnes per a 280 places; a Menorca, 35 per a 20 places, i a Eivissa i Formentera, 38 per a unes 20 places més.

“Socialment, encara tenim la imatge del mestre que es posa dins una aula i quan ha acabat se’n va”, exposa el degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Miquel Oliver. Però això ja no és –o no hauria de ser– així. “Anam cap a projectes educatius connectats amb la comunitat i amb el territori”, apunta. Perquè aquesta realitat s’expandeixi al món educatiu –exposa Oliver–, calen mestres que treballin de manera coordinada, acompanyant cada infant en l’aprenentatge i portant la tasca docent més enllà de les parets del centre, per anar de la mà de les famílies i l’entorn. És des d’aquest paradigma que treballen des de fa dècades en els països del nord d’Europa, pioners en educació, i és cap aquí on vol encaminar-se la UIB.

Per segon any consecutiu, els alumnes que vulguin accedir als graus d'Educació Infantil i Primària a la Universitat de les Illes Balears (UIB) hauran de superar prèviament les proves d'aptitud personal específiques, anomenades PAP_EDU. També hauran de fer aquestes proves les persones que vulguin optar al doble grau d'Educació Infantil i Primària, que comença a impartir-se el pròxim curs 2022-2023.

La recomanació de la Unesco és clara. En l’Agenda 2030, defensa que “s’ha de vetlar perquè totes les nines i tots els nins tinguin accés a un ensenyament preescolar de qualitat” i també “serveis d’atenció preescolar de qualitat i serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infància”. Després de dècades menystingut, el primer cicle d’Infantil (de 0 a 3 anys) comença a rebre reconeixement. Tant la llei educativa espanyola (LOMLOE) com la balear (LEIB) el qualifiquen formalment com una etapa educativa i es fixen com a gran objectiu l’accés universal i gratuït.

La Conselleria d'Educació obrirà el procés d'escolarització del 1r cicle d'educació infantil (0-3 anys) per al curs 2022-2023 dilluns vinent. Així, les famílies podran sol·licitar la plaça tant als centres públics com els privats que formen part de la xarxa complementària de les Balears. El tràmit es podrà fer de manera telemàtica, a la web de la Conselleria o presencialment als centres triats en primera opció i altres llocs habilitats pels ajuntaments.

L'educació sexoafectiva arriba per primera vegada a les aules d'Infantil gràcies a la guia didàctica Amb tots els sentits, elaborada per les conselleries de Salut i Educació de les Balears i pionera a tot l'Estat. El document va estar redactat a final del 2021, però no ha estat fins a aquesta setmana que l'han presentat. Antònia Tomàs, una de les dues infermeres i sexòlogues que conformen –amb nou mestres d'infantil– el total d'11 autores de la guia, assegura que aquesta "és la primera guia de l'estat espanyol que ofereix activitats estructurades concretes". Una de les claus d'adaptar aquest contingut a l'etapa 0-6 anys és tractar-lo amb "naturalitat":

La Universitat de les Illes Balears (UIB) impulsa el programa combinat d'ensenyaments oficials, doble grau, en Educació Infantil i Primària. En un comunicat, la UIB ha destacat que l'objectiu és reforçar la formació dels futurs mestres i posar de manifest la seva rellevància en l'educació de la societat actual.

Teresa Terrasa és orientadora en l'etapa 0-3 anys, un període fonamental per al desenvolupament dels infants i també clau en cas que es detectin problemes en el llenguatge, les relacions o l'aprenentatge. En un curs marcat pel covid, sap que la capacitat d'adaptació dels més menuts ho ha fet tot més fàcil per als adults que els envolten.