A Espanya cada any es produeixen 90.000 nous casos d’ictus i més de 23.000 persones moren per aquesta malaltia cerebrovascular. Hi ha un 30% de les persones que hi sobreviuen que acaben en situació de dependència, la qual cosa converteix l’ictus en la primera causa de discapacitat a l’Estat, segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquest va ser el cas del pare de l’Iván Martínez, el director executiu de la start-up Robopedics, que va quedar amb la meitat del cos paralitzat després de patir aquesta afecció el 2015.

Els casos d’ictus han augmentat ràpidament arreu del món des de l’any 1990. La principal raó és demogràfica: hi ha més població que viu més anys i, amb l’edat, s’aguditza el risc de patir una interrupció del flux sanguini al cervell. Però com passa amb qualsevol malaltia o problema de salut, hi ha molts altres condicionants que poden predisposar o afavorir per patir un ictus. Ara una exhaustiva revisió de la informació recopilada pels sistemes sanitaris de 204 països ha permès descriure una vintena d’hàbits i factors ambientals que haurien fet créixer aproximadament el 84% dels casos documentats d'ictus entre els anys 1990 i 2021. Per primera vegada un estudi sosté que la contaminació hi contribueix –sobretot en el que té més mortalitat associada, l’hemorràgia subaracnoidal– a un nivell equiparable al tabac. Els resultats d’aquesta investigació es publiquen a la revista The Lancet Neurology i es presentaran a l’octubre al Congrés Mundial d’Ictus a Abu Dhabi.

L'ateroesclerosi és una de les principals causes de malalties del cor i de la circulació. Consisteix en la formació de plaques a les parets de les artèries que disminueixen el diàmetre dels vasos, cosa que dificulta el pas de la sang i incrementa el risc de patir ruptures, infarts i ictus. Es tracta d'una acumulació anormal de colesterol, però també de materials com calci, globus blancs i altres substàncies que circulen per la sang que, sobretot, afecta persones d'edat avançada. Ara bé, el risc de desenvolupar ateroesclerosi pot començar molt abans. Un estudi de la Universitat de Cambridge ha determinat que els nivells alts de colesterol a una edat jove "poden ser encara més perjudicials" que els nivells alts de colesterol que apareixen més tard, i s'associen a un risc més elevat de patir aquesta acumulació de material a les artèries. La investigació s'ha fet amb ratolins i l'ha publicat la revista Nature.

El grup de recerca en Neurobiologia Cel·lular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha aconseguit establir una interrelació entre la presència de la proteïna PATJ amb la recuperació dels pacients que han sofert un ictus. Aquesta malaltia és la primera causa de discapacitat en tot el món; la segona de mort i també, la segona de deteriorament cognitiu en la població adulta, motius pels quals és urgent trobar teràpies noves per tractar-la.

Les Balears comptabilitzen cada any una mitjana de 2.100 casos d'ictus, prop de 350 dels quals acaben en defunció. És una de les dades extretes de la I Jornada d'Estratègies en Salut Cardiovascular i Ictus organitzada per la Direcció General de Prestacions, Farmàcia i Consum, i que s'ha fet aquest divendres a l'Hospital Universitari Son Espases.

“Tenis, pàdel, esquí, natació. Ho faig tot”, explica Albert Blancafort, de 15 anys. Aparentment, res fa pensar que patís un ictus als 10 anys. “Estava fent una prova de càlcul i, de sobte, em vaig quedar en blanc i em feia molt de mal el cap, com si tingués agulles punxant-me des de dins del cervell”, recorda. La professora es va adonar que no es movia bé, el va agafar a collibè i va trucar a emergències. Aquest és un dels últims records que té de l’episodi que li va canviar la vida de la nit al dia. No va saber que el portaven a l’hospital en helicòpter ni que el van operar de vida o mort fins que els seus pares no l'hi van explicar. Però sí que ha estat conscient de la feina intensa i continuada que ha hagut de fer els últims cinc anys per rehabilitar-se.

Serà cada cop una malaltia més freqüent perquè vivim molts més anys i ho fem amb uns hàbits poc saludables i més exposats a la contaminació i a les desigualtats socioeconòmiques. A Catalunya, l'ictus és la primera causa de discapacitat i la tercera causa de mortalitat. Cada any més de 13.000 persones ingressen a un hospital per un ictus i, tot i que s'acarnissa sobretot en la gent gran, ja afecta més de 500 menors de 40 anys i gairebé 1.000 persones d’entre 40 i 50 anys. Amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, l'ARA entrevista el cap de la unitat d’ictus de l'Hospital de Sant Pau, Joan Martí-Fàbregas.

Prop de 2.500 persones pateixen un ictus a les Balears cada any. És una malaltia silenciosa, que generalment arriba de manera abrupta, i és la primera causa de mort en dones i la segona en homes. Com es pot prevenir? L'Estratègia d'Ictus de les Balears ha llançat la campanya informativa i de sensibilització '#CuidaElQueMésTImporta', en què s'expliquen els principals factors de risc, com detectar-ho i rehabilitar-se.

Viure a prop d'una zona verda redueix el risc de patir un ictus isquèmic. En concret, i segons un estudi de l'Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), allunyar-se del trànsit rodat disminueix en un 16% les probabilitats de patir un accident cerebrovascular. Informes previs estimaven que el suposat benefici de residir lluny dels contaminants vinculats als vehicles s'enfilava fins al 25%, però aquest nou treball, el més ampli d'aquestes característiques fet fins ara a Europa, escurça una mica aquest percentatge. Els investigadors, que han publicat aquests nous resultats a la revista Environment International, han analitzat l'exposició a contaminants del trànsit rodat de 3,5 milions de residents a Catalunya de 18 anys o més que no havien patit un ictus abans de l’inici del treball i, a partir de dades anonimitzades, han pogut corroborar que hi ha una relació directa entre l’increment dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i el risc de patir un ictus.

Si pensem que les artèries són una autopista i la sang, els cotxes que hi circulen, l'ictus isquèmic seria un accident aparatós que causa embussos i paralitza l'accés a la via. Per restablir la circulació caldrà retirar els vehicles amuntegats, que en l'analogia mèdica serien els trombes, i per extreure aquests qualls de sang cal recórrer a una tècnica molt complexa, la trombectomia mecànica, que consisteix en la introducció d'un catèter a l’artèria femoral, a la cuixa, que els atrapa en una malla i els retira de la circulació. Les extraccions s’han de fer com més aviat millor, màxim 24 hores després de l’ictus, per evitar l'afectació irreversible dels teixits cerebrals i, per tant, minimitzar les seqüeles discapacitants o el risc de mort, i fins al 80% tenen èxit. Tot i això, només tres de cada deu pacients operats es recuperen del tot i poden fer vida amb plena normalitat passats tres mesos de l'operació. I l'equip de neurologia de l'Hospital Clínic n'ha descobert el perquè: el trombe produeix una obstrucció residual als capil·lars, els vasos sanguinis més petits del cos, que no permet la recuperació total dels pacients. Per solucionar-ho, proposen un canvi en l'administració del fàrmac fibronolític r-tPA, un dissolvent de trombes que se sol donar abans de fer la intervenció per desfer els qualls i que, si també es dona just després d'extreure'ls, duplica les probabilitats d'èxit del tractament i una millora significativa del pronòstic dels pacients.

Sharon Stone està actualment en plena presentació del seu llibre biogràfic La belleza de vivir dos veces, en què explica alguna de les seves experiències més potents. La més destacada és la que ha inspirat el títol de l'obra, que va marcar un abans i un després en la seva vida. Fa vint anys l'actriu, que ara en té 63, va patir un infart cerebral que va fer pensar als metges que no sobreviuria, cosa que li va fer sentir la mort molt a prop, tal com va explicar ella mateixa ahir a la nit a El hormiguero. "Havia tingut diversos incidents previs a aquell ictus", explicava la protagonista d'Instint bàsic a Pablo Motos. "Vaig tenir aquella experiència en què veus una llum blanca i sents que surts del teu cos", assegurava Stone, que afegia: "És una experiència que pot haver-hi gent que pensi que és una cosa espiritual o científica... Però és les dues coses, crec jo, però després de recuperar-me de l'ictus m'ha transformat a nivell espiritual".

Hi ha pacients de covid-19 que ingressen a l'hospital amb un pronòstic molt greu, sovint amb insuficiència respiratòria. Molts entren directament a les unitats de cures intensives (UCI) i necessiten relaxants musculars i sedants, una traqueotomia i un ventilador mecànic. És quan ja estan intubats que els neuròlegs s'adonen que alguns d'ells –sobretot homes de més de 71 anys– no només s'enfronten a les complicacions causades pel virus, sinó que també poden estar patint un ictus isquèmic. Altres pacients directament són hospitalitzats mitjançant l'activació del codi ictus, que és el protocol d'emergència per a accidents cerebrovasculars, i després de comprovar la gravetat de la patologia es descobreix que també són positius en coronavirus.

L'exposició a alts nivells de soroll procedent del trànsit pot incrementar fins a un 30% el risc de patir un ictus isquèmic de tipus greu. En canvi, viure a prop de zones verdes pot reduir pràcticament un 25% de les possibilitats de tenir aquest accident cerebrovascular. Així ho determina un estudi que ha recopilat dades de prop de 3.000 pacients atesos a l'Hospital del Mar de Barcelona, i que ha estat elaborat pel mateix centre sanitari, per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Universitat de Brown dels Estats Units. Aquesta investigació s'ha publicat a la revista Environmental Research.

"L’ictus és una de les patologies de més alt impacte en termes de salut, atès que implica importants costos personals, familiars i socials i, per tant, és una preocupació per a tots els responsables polítics", ha manifestat la consellera de Salut, Patricia Gómez, qui ha afegit que prop de 500 persones moren cada any a les Illes per aquesta causa i que un de cada sis balears patirà un ictus durant la seva vida.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat l'asseguradora Zurich a indemnitzar amb 1.074.0000 euros una pacient que va quedar incapacitada a causa d'un retard en el diagnòstic d'un ictus, que a l'Hospital de Calella (Maresme) van confondre amb una intoxicació de cànnabis. La pacient arrossega com a seqüeles una invalidesa absoluta que la fa dependent de terceres persones per a la vida diària, com el seu marit i els seus dos fills.

El futbolista de 23 anys de la Reial Societat Luca Sangalli ha patit aquest dimecres al matí un ictus de caràcter lleu, segons ha informat la Reial Societat en un comunicat aquest vespre. La indisposició havia deixat el futbolista sense viatjar amb el seu equip a Vigo, on han de disputar aquest dijous l'anada de l'eliminatòria de setzens de final de Copa contra el Celta. El club informa que "s'està pendent de la seva evolució i de completar l'estudi", per donar més detalls sobre l'estat de salut del futbolista.

“El temps importa perquè el temps és cervell”. El subdirector del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon, adverteix que els casos d’ictus creixeran un 34% d’aquí a l’any 2035, ja que la població estarà més envellida i aquesta malaltia es relaciona amb l’edat. Per això reivindica que per poder aplicar el millor tractament en l’ictus l’assistència ha de ser sobretot ràpida: “L’objectiu és que el flux sanguini torni de seguida al cervell perquè la discapacitat sigui mínima o no existeixi”. Argimon considera que l’increment dels ictus és inevitable, ja que cada vegada es fa “més bona feina” en la prevenció i això permet que la població arribi a una edat superior. Arran del pronòstic a l’alça, Catalunya ja es prepara per atendre els casos, i la intenció és que l’afectació es pugui reduir un 10% a Europa abans de l’any 2030, amb un control més exhaustiu dels factors que intervenen en la malaltia.

En un de cada tres casos d'ictus greu, els experts no poden identificar-ne la causa, per la qual cosa no es pot aplicar el tractament preventiu més adequat. I, tot i que les probabilitats de tornar a tenir un accident cerebrovascular són baixes, això genera molta incertesa en els pacients.

El Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari Son Espases tracta cada any més d’una cinquantena de pacients que presenten patologia isquèmica per malaltia a la caròtide extracranial, responsable de provocar entre el 20% i el 30% dels ictus (infarts cerebrals). Les tècniques aplicades són la cirurgia oberta o la implantació d’'stents' (introducció d’una molla expansiva dins l’artèria afectada) per tal de restablir el flux sanguini cap al cervell i prevenir les conseqüències de les malalties cardiovasculars que l’afecten.

Saber com és la persona i què feia abans de tenir l’ictus és fonamental perquè el procés de recuperació tingui èxit. “Miram les necessitats reals i cercam activitats significatives per a ells. Si una persona no ha cuinat mai, no la posaré a cuinar. Ara tenim un senyor que és instal·lador d’aire condicionat i treballam coses que tenen a veure amb manejar assumptes financers”, explica la terapeuta ocupacional Yolanda Aznar. “Tenim material estàndard, però cada malalt té el seu tractament; això s’aprèn amb l’experiència”, explica l’auxiliar Mari Carmen Pons.