“Un dels nostres grans referents i millors ambaixadors, considerat el major polític de la nostra història contemporània i un dels grans estadistes d’Espanya”, ha afirmat aquests dies la presidenta del Govern, Marga Prohens, amb motiu de l’obertura de l’exposició sobre el polític illenc Antoni Maura, que es podrà visitar fins al 10 de maig al Museu de Mallorca. La mostra es titula Maura, sí, en contraposició al lema ‘Maura, no’ amb el qual se li va enfrontar pràcticament tot l’espectre ideològic del seu temps. Maura, sí? O Maura, no?, ens demanam aquí mentre repassam les llums i les ombres de qui, certament, ha estat la figura més destacada de les Illes a la política de l’Estat.

El 13 d’octubre de 1909 va ser afusellat, al castell de Montjuïc, Francesc Ferrer i Guàrdia. Un tribunal militar l’havia condemnat a mort atribuint-li, sense cap mena de prova, haver promogut els aldarulls de la Setmana Tràgica, aquella revolta barcelonina provocada per la decisió de Maura, president en aquell moment del consell de ministres, de cridar a files els reservistes per portar-los al Rif a combatre contra els aixecaments que s’iniciaven en aquell moment. La majoria dels reservistes eren grans, pares de família, d’origen humil, i no van acceptar aquesta decisió. Les lluites van ser molt dures: van morir gairebé 100 persones –la majoria civils–, se’n van empresonar unes 2.000 i 5 van ser afusellades. Un era Ferrer i Guàrdia, per dur a terme un càstig exemplar.