L'Ajuntament d'Artà ha ordenat aquest dissabte un paquet de mesures per lluitar contra la sequera i potenciar l'estalvi d'aigua a la Colònia de Sant Pere. D'aquesta manera, a partir d'avui està prohibit regar amb aigua potable al municipi i omplir piscines privades.

La Colònia de Sant Pere, conten documents i cròniques, es va establir l’any 1880, precisament com a això: una colònia agrícola creada amb el propòsit de treure rendiment d’aquelles terres. S’hi van establir fins a 108 famílies, que es van fer càrrec de l’explotació de 3.600 quarterades, propietat d’uns senyors latifundistes d’Alaró anomenats Homar, Mateu i Andreu Homar, que es varen fer seves les terres de Farrutx, Betlem, s’Alqueria Vella, es Barracar i es Caló, i a continuació les varen establir. Aquelles famílies de pagesos que s’establien en colònies (n’han perviscut la de Sant Pere i la de Sant Jordi, però entre la segona meitat del segle XIX i començament del XX se’n van crear moltes més, a Mallorca), desplaçant-se per dins l’illa amb carros i bísties, són evidentment el nostre equivalent dels colons de la conquesta de l’Oest, només que desproveïts d’èpica (afortunadament, perquè l’èpica només vol dir que es van exterminar els indis, i que cal inventar relats que justifiquin l’endemesa). En el cas de la Colònia de Sant Pere, no es pot dir que les terres a explotar fossin gaire atractives; si més no, de la manera que ho explica el pare Rafel Ginard als seus Croquis artanencs, on ofereix aquesta severa descripció de l’indret: “Més envant, com un rebroll o murgó del poble d’Artà que ha sorgit a través de les muntanyes, hi ha sa colònia de Sant Pere, llocarró de cases diminutes, casetes de fira o de betlem, pobre i miserable, de terra magra i curta, on únicament hi prosperen els tamarells i un poc la vinya, sense gaire més patrimoni que vent salabrós, aigua de mar i sol implacable. El terrer és de call vermell, com si fos pastat amb sang i l’incendi solar que encara el crema i torra més de cada dia. Les figueres tenen les branques revellides i l’aspecte esquàlid de persones que han passada molta fam i tan mal a pler s’hi troben dins aquella tràgica marina que estan inclinades en actitud de fugir, com si diguéssim amb peu alt. No obstant, hi veureu una gota d’alegria enmig de la tristor aclaparadora: tapereres d’extraordinària magnitud que abriguen un redol com una era i qualque orla de canyes verdes que en passar-hi el vent sonen com una flauta”.

La comissió informativa de l'Ajuntament d'Artà ha aprovat reclamar a la Conselleria de Medi Ambient que impulsi amb urgència el nou Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Península de Llevant i el Pla de Gestió Natura 2000 de les muntanyes d'Artà. Fins que no ho faci, el Consistori rebutja fer el càmping projectat a la finca pública dels Canons, devora Betlem.

La Conselleria de Medi Ambient està disposada a reduir el nombre de places previstes per a la futura zona d'acampada a la finca pública dels Canons, devora Betlem, que en un principi havia de ser de 250. Després que la Conselleria anunciàs el projecte, rebutjat per l'Ajuntament d'Artà i el GOB per temor que pogués massificar l'entorn, el conseller del ram, Miquel Mir, s'ha reunit amb membres del Consistori aquest dimarts per parlar del tema.

El càmping de 250 places que la Conselleria de Medi Ambient està fent a la finca pública dels Canons, devora Betlem, s'ubica en una zona de molt alt risc d'incendi, com es pot comprovar a través del sistema informàtic del Govern conegut com a Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB). El GOB ha criticat que ubicar-ho en aquesta zona és una raó més per rebutjar el projecte, al qual també s'oposa l'Ajuntament d'Artà. Fonts de la Conselleria consultades per l'ARA Balears ho han justificat dient que el càmping tindrà una franja perimetral d'uns 20 metres d'amplada per preveure incendis, com totes les zones d'acampada que gestiona l'Institut Balear de la Natura (Ibanat), que a Mallorca són tres ubicades a Lluc.

L'Ajuntament d'Artà i el GOB han criticat aquest dilluns que la Conselleria de Medi Ambient estigui fent una zona d'acampada amb 250 places a la finca pública dels Canons, devora Betlem. El delegat de batlia a la Colònia de Sant Pere, Pep Borràs, ha explicat a l'ARA Balears que estan preocupats per si el nou espai d'oci massifica l'entorn, una preocupació que també han manifestat els ecologistes en un comunicat.

Aquest estiu, el GOB tornarà a portar la defensa de la posidònia a quatre arenals de Mallorca. Tal com va fer l'any passat, serà en forma d’activitats educatives. Amb aquesta campanya es pretén conscienciar la població de la importància de protegir i conservar les praderies de posidònia.

Tres-cents anys després de ser escrita, 'La Gloria de los Santos', de Pere Rabassa, serà interpretada en el marc de la VIII Setmana de la Música Antiga de la Colònia de Sant Pere. Rabassa va escriure aquesta peça l'any 1715 i, recentment, Raúl Angulo i Antoni Pons l'han recuperada i editada. Explicaran els detalls de la seva recuperació aquest divendres al Centre Cultural de la Colònia, en un acte en què també es projectarà el documental 'Les veus i Sons de la Mediterrània', de Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda.

Continuen les tasques de neteja. I no només a Sant Llorenç i Son Carrió, que són les zones on més voluntaris s'han mobilitzat. La imatge de Canyamel també mostra el pas de la tempesta. El torrent va inundar els carrers adjacents i la força de l'aigua va arrossegar arbres i béns materials.

Aquest dimarts al matí a la Misericòrdia s'ha presentat la VII Setmana de Música Antiga de la Colònia de Sant de Pere, que tindrà lloc del 18 al 29 de juliol en diversos espais. Aquesta setmana apropa al públic de l'illa les músiques anteriors al segle XIX, interpretades amb els instruments originals i criteris fidels a l'època en què varen ser concebudes. El projecte compta amb el suport del Consell de Mallorca i l'Institut d'Estudis Baleàrics.

La xarxa viària i la regulació del trànsit a la zona centre del nucli urbà i la millora de la neteja del poble figuren a la capçalera de les demandes ciutadanes d'Artà plantejades a través del pressupost participatiu d'enguany. L’Ajuntament ha donat veu als seus veïns i aquests han respost amb 107 propostes de millora. L’equip de govern d'Artà (El Pi, PSOE i AxA) ha donat veu a la ciutadania i n'ha recollit les demandes, que ara passaran per una fase de selecció.