“Un mètode per reconciliar la ciutat amb el turisme a través de la cultura”. Aquest és el resum del projecte amb què Palma optava al títol de Capital Europea de la Cultura 2031 fins el passat divendres, quan des del ministeri de Cultura es varen anunciar les quatre ciutats que passaven a la següent fase, entre les quals no es troba Ciutat. Entre els arguments que segons Bonet poden haver determinat la decisió del jurat s’hi troben la “inversió continguda” de Palma en comparació amb les finalistes –82.800 euros entre 2025 i 2026, a diferència dels 750.000 de Càceres o els quasi dos milions de Las Palmas– i el fet que fos la primera vegada que Palma s’hi presentava –les finalistes ja hi havien optat en anteriors ocasions. 

Més d’un any i mig després que el batle de Palma anunciàs la intenció d’optar al títol de Capital Europea de la Cultura –que ja havia anticipat en campanya electoral– i quan ha passat un mes d’ençà de la presentació oficial de la candidatura, aquest dimarts 8 de juliol s’ha celebrat una primera reunió amb el sector cultural. Celebrada al teatre Mar i Terra, aquesta trobada ha servit per posar en evidència la manca de comunicació que existeix entre els diferents agents culturals de Ciutat, com bé ha assenyalat un dels assistents. “Estam tots atomitzats i no hi ha comunicació ni entre el sector públic i el privat ni entre nosaltres mateixos”, ha assenyalat Javier Pachón, director de CineCiutat, a la seva intervenció. Un diagnòstic especialment preocupant en aquest context donat que queden poc més de tres mesos per donar forma a la primera versió d’un projecte de candidatura que els responsables han definit en més d’una ocasió com a “embrionari”. 

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha presentat aquest divendres les 12 persones que integren la mesa científica de treball constituïda dins de la candidatura Palma 2031 per a la capitalitat cultural europea.