L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.