Més de 200 veïns de Palma es trobaren aquest passat dimecres a la icònica plaça d'en Coll per fer una partida de truc i sopar plegats a la fresca. La convocatòria, organitzada per l'associació de veïns de Canamunt i la plataforma Brunzit, va començar cap a les 19.00 h amb una ronda de truc, en la qual aquells que en sabien explicaren les regles del joc de cartes als qui no.

Un pintor de carrer pinta un quadre a l’oli que representa la plaça d’en Coll de Palma, assegut a la plaça d’en Coll de Palma. És a dir, pinta el paisatge in situ, com diuen que feien els pintors romàntics, els bohemis de París i com fan encara ara els pintors d’estampeta que surten a les pel·lícules. Després, un dels fotògrafs de l’ARA Balears, Ismael Velázquez, fa una foto de tot plegat i el resultat s’acosta a un trompe l’oeil, una d’aquestes imatges (sigui una pintura, un dibuix o una fotografia) en què es juga a rompre la quarta paret i, per tant, s’esfuma la línia entre l’artifici i la realitat. La plaça real és la que el fotògraf retrata, o la que pinta el pintor? El pintor mateix és real o és un personatge d’una ficció servida a través d’una imatge que conté una altra imatge, a la manera de les nines russes? Les tensions que planteja aquesta foto recorden les que es produeixen a l’obra de Martin Parr, un cèlebre fotògraf anglès que sovint fa fotos de persones que fan fotos (és prou recomanable I am Martin Parr, el documental sobre aquest artista que podeu trobar a filmin). I elevant encara més l’abast de la comparació, tal vegada Velázquez (Ismael) ha volgut picar l’ullet al seu homòleg Velázquez (Diego) i ens ofereix no un quadre dins un quadre, com a Las Meninas, però sí un quadre dins una foto (per acabar d’arrodonir la comparació, la imatge de Velázquez hauria de reflectir-se en algun punt al fons de la imatge: un mirall, o tal vegada un vidre. Ens referim a Velázquez Ismael, però si la imatge reflectida fos la de Velázquez Diego, en un vidre de la plaça d’en Coll, l’efecte seria prou contundent.