L’experiència de compartir pis experimenta un procés d’individualització, amb companys que són quasi desconeguts. Els joves que conviuen al mateix habitatge moltes vegades no fan amistat, no interactuen entre ells i tendeixen a aïllar-se a la seva habitació. La imatge del pis compartit on tots sopen plegats i fan festes cada setmana està desapareixent fins a convertir l’habitatge en una mena d’espai impersonal on, lluny de conviure, els residents procuren no coincidir gaire i les habitacions passen a ser menjador i sala d’estar.