A l’hora d’accedir a una beca o a una feina es té en compte com és l’aspirant en aquell moment i el que ha fet, però no els obstacles que ha superat per aconseguir-ho. Una persona que té la vida assegurada d’ençà que va néixer tindrà menys dificultats per arribar a la universitat que una altra en situació vulnerable, amb condició d’immigrant, que no ha tingut habitació pròpia mai o que ha hagut de fer feina per pagar-se la vida mentre estudiava. “Hem de premiar l’excel·lència en algun moment, perquè moltes vegades no ve per anar a repàs, sinó per una constància i una cultura de l’esforç que s’ha de valorar. No parl només de l’esforç d’estudiar, sinó davant la vida, allò que et permet tirar endavant”, va dir el conseller d’Educació, Antoni Vera, a la darrera entrevista que va concedir a l’ARA Balears. Es pot equiparar l’esforç de tothom? “El mèrit acadèmic és una trampa, perquè no avalues mèrits, sinó resultats, amb els quals s’avalua l’esforç. Un alumne ric i un de família humil no estan en igualtat”, diu el doctor en Pedagogia per la UIB, Pep Lluís Oliver.