L’escriptora croata Dubravka Ugresic (1949-2023) va patir la fi de Iugoslàvia i va exiliar-se per acabar els seus dies als Països Baixos, després d’una vida nòmada exercint la docència en universitats de tot arreu. Un dia, quan ja era una dona madura, un admirador dels seus llibres li va deixar en herència una casa amb jardí no gaire lluny de Zagreb, la seva ciutat. Primer va pensar a renunciar-hi, però l’impost de successions era molt baix i la va acceptar. Hi va anar, va explorar la zona, va posar cortines i, fins i tot, la va compartir amb en Bojan, que havia deixat la seva carrera de jutge per desactivar les moltes mines que encara quedaven a la zona, vestigis de la terrible Guerra dels Balcans.