Una cantarella recorre alguns cercles cinèfils: Wes Anderson ja no mola. L'audiència estaria farta de les seves pel·lícules de perfecció planimètrica i detallisme de línia clara. El gran hotel Budapest va convertir aquest cineasta d'estètica personalíssima en una figura alhora prestigiosa i molt popular, en un director cool per a tots els públics. Els seus films següents, com l'experimental La crònica francesa o el molt idiosincràtic Asteroid City van fer palès que Anderson és un cineasta més arriscat i complex del que farien entendre les seves imatges llamineres i els seus repartiments trufats d'estrelles.