Hi va haver un temps en què el crític televisiu més llegit i més temut a Catalunya era Ferran Monegal (Barcelona, 1947). Et podia atacar des de la premsa (32 anys a El Periódico), des de la ràdio (17 anys de col·laboracions amb Júlia Otero) o des de la televisió (10 anys a Betevé). Ara porta un any sense opinar enlloc, però encara no ha dit la seva última paraula com a periodista: busca una plataforma on poder fer el programa que TV3 no li ha comprat, té al cap el guió d’una pel·lícula i, alerta, continua fent kick-boxing, als 78 anys, ell que és cinturó negre de karate. Amb tots vostès, Ferran Monegal.