Ane (nom fictici) va subscriure una hipoteca el 2005 per pagar un pis de protecció oficial a Calvià. Amb ajuda familiar, va salvar el primer problema per impagament el 2019, però la pujada dels tipus d’interès dels últims dos anys per la inflació va tornar a col·locar-la en una situació vulnerable. Sense parella, amb dos fills i un net a càrrec seu, intenta subsistir gràcies a un salari mínim interprofessional i el treball de temporada de la seva filla. La hipoteca va tornar a quedar-se sense pagar i, quan va voler regularitzar la situació gràcies a una herència familiar molt oportuna, el seu banc li va dir que ja no tenia res a veure amb ella. Havia venut la seva hipoteca a un fons voltor, una de les societats que compra deute a entitats bancàries a molt baix preu per especular amb elles. “No ens van enviar una carta, cap avís ni documentació. No ens van dir ni en quin compte havíem de continuar pagant. Simplement, el pis de la meva neboda ja no existia per a aquest banc. Ella viu angoixada, atabalada. Pensa que un dia vindrà algú i la traurà de ca seva. I si això passa, què feim? Tenim els doblers i ella pot acabar sota un pont”, denuncia Elena, tia de l’afectada.

Les Balears són la comunitat on més ha crescut el preu del lloguer de tot l’Estat durant la darrera dècada: un increment del 100%, és a dir, el doble. Un drama per a la majoria de les més de 100.000 famílies que s’estimen més viure de lloguer i un gran negoci per a aquells que tenen propietats. Però no només això. Segons dades de l’INE, la població illenca creixerà un 25% d’aquí al 2036. I els nous habitants necessitaran habitatges. Enmig d’aquest escenari que fa olor de doblers ràpids, els que millor olfacte tenen –els grans capitals– han fet acte d’aparició des de fa ja uns anys i avui dia acumulen entre un 20% i un 25% de les propietats, segons els experts. La seva arribada és conseqüència de l’irresistible interès per viure a les Balears per part de milers de persones del nord d’Europa o és la causa de la pujada dels preus que pateixen les famílies? En aquest cas, les dues respostes són correctes. Han desembarcat per fer caixa i són els principals responsables de l’encariment dels preus de venda i, sobretot, de lloguer a les Balears, segons l’anàlisi que fan tant els professionals del sector com analistes i experts consultats per l’ARA Balears.

Gramina Homes és el nom de la immobiliària que el juny de 2019 va adquirir tant el casal de barri com la biblioteca de Son Sardina i que ara es troba darrere el seu desnonament. Aquesta empresa és propietat en un 80% de Lone Star, un fons d'inversió nord-americà que s'ha dedicat en els darrers anys a comprar actius immobiliaris de diferents bancs espanyols, com CaixaBank i Bankia. Aquest darrer encara manté un 20% de participació a Gramina Homes actualment.

El portaveu del grup parlamentari de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, s'ha expressat aquest dimarts sobre el debat d'investidura estatal, afirmant que a Espanya hi manca "cultura del pacte", a diferència d'altres països d'Europa. "Hem vist una negativa per part del govern socialista que entrassin a governar a determinades àrees persones que no fossin nomenades específicament per ells i això és molt greu, perquè és no voler entendre els ciutadans, que es varen expressar a les urnes i varen conformar una cambra plural", ha defensat Ensenyat. El portaveu de MÉS al Parlament ha opinat que seria un "error majúscul" no aprofitar "aquesta oportunitat històrica" i "concórrer a unes altres eleccions". "Esper que no siguin tan ases d'arribar a aquest supòsit", ha expressat.

Milena Costas, experta en drets humans i consultora externa del comitè assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, va ser l'encarregada de presentar aquest dilluns al CineCiutat el documental 'Jean Ziegler: optimism of willpower', del director suís Nicolas Wadimoff, en el marc de l'Atlàntida Film Fest 2017. Aquest film ens acosta a la vida del conegut polític i sociòleg Jean Ziegler, que va trobar la seva vocació definitiva després d'una trobada amb el Che Guevara l'any 1964. Molt crític amb el sistema bancari del seu país, Suïssa, actualment és el vicepresident del Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, integrat per 18 experts i que funciona com a “grup de reflexió” que ofereix assessorament basat en estudis i investigacions.