Per primer cop sembla que ens arriba una bona notícia de la consellera de Feminisme: que el Govern està treballant per abolir la prostitució. Són intencions, és clar, i veurem en què queden, però ja és molt més del que hem tingut a Catalunya en els últims anys: unes polítiques regulacionistes que ens volen presentar l’anomenat ofici més antic del món com una sortida laboral més, una feina com qualsevol altra. Ada Colau va facilitar la feina als proxenetes adoptant aquest posicionament i venent-lo com a obert i inclusiu. Al comú dels mortals els pot semblar que aquest tema no va amb ells, que no hi tenim res a dir els qui no coneixem aquest món, però l’existència de xarxes d’explotació sexual i la impunitat amb què actuen representen una de les vergonyes més grans amb les quals convivim mentre ens omplim la boca d’igualtat i drets humans. ¿Podem treure pit de sensibilitat social mentre hi hagi persones que són comprades i venudes, llogades per hores i sotmeses a pràctiques denigrants i vexatòries? El PSOE ja fa temps que es va comprometre a avançar en l’abolicionisme tal com li han exigit les organitzacions feministes, però la cosa va lenta perquè, segons deia Ana Redondo, tocar el tema de la prostitució sempre genera polèmica. Els polítics que posen frens a aquests avenços tan necessaris en matèria d’igualtat ja ens explicaran per què se solidaritzen tant amb els proxenetes. És clar que els casos de corrupció que s’han destapat recentment on no falten mai les “señoritas” demostren que les resistències a posar fi a aquesta ignomínia deuen venir de dins mateix del partit. En tot cas benvinguda sigui la iniciativa de la consellera Eva Menor i esperem que els resistents pensin en les condicions en què viuen les prostituïdes i no pas en els seus principis ideològics i que no utilitzin aquesta qüestió per marcar perfil partidista.