“Els darrers temps ha canviat la mentalitat pel que fa al turisme. Fins fa dos o tres anys, el govern municipal estava convençut que era bo per a l’economia, i amb això quedava tot dit. Però ara s’hi senten cada vegada més veus en contra”. Cristina i Henrike, valenciana i basc, resideixen des de fa 15 anys a Amsterdam, on han creat una editorial (Zirimiri Press) que ha traduït al neerlandès Jordi Nopca i Pere Antoni Pons, per exemple. Ells han viscut la transició que ha experimentat la ciutat: de la postal bella i disbauxada al formiguer de turistes que cada vegada més indígenes perceben. “Durant el cap de setmana, ja ni ens acostam al centre”, admet Henrike.

Els darrers quatre anys Lisboa està experimentant un boom turístic sense precedents. L’any passat la ciutat va rebre més de 4 milions de visitants, un 7,3% més que l’anterior. De fet, segons l’estudi Global Destinations Cities Index, de Mastercard, Lisboa és la cinquena ciutat europea amb el creixement més ràpid en nombre de visitants.

El 2017 és l’Any internacional del turisme sostenible. És també l’any en què, segons les previsions, es batran els rècords històrics als quals es varen arribar el 2016. Més de tres milions de turistes varen passar per les Pitiüses, dues illes que en total sumen una mica més de 152.000 habitants. 582.000 d’aquests turistes varen anar a Eivissa només al juliol. Una mitjana de 190 avions per dia. A l’illa hi ha sensació d’asfíxia, que els fan fora del seu lloc.

Tenim molt clar que a dia d’avui és impossible un turisme sostenible a la ciutat”. El portaveu de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) a Barcelona, Daniel Pardo, parla de manera contundent. I clara. Més aviat, creu que al que pot aspirar la ciutat és a una “transició” per començar a reduir l’impacte que el model turístic genera a la capital.

La resistència al turisme a Eivissa ha agafat forma d’il·lustració. Diversos artistes i col·lectius demostren a través de les seves creacions el que molta gent de l’illa pensa. “Des de l’art, el missatge arriba de manera més directa, a primera vista. És important que faci una funció de testimoni lliure i altaveu per a la reivindicació, més enllà de les funcions més habituals com la decoració o l’especulació”. Així ho veu Toni Planells, Untaltoni a les xarxes socials. És, entre d’altres coses, il·lustrador i va començar a dibuixar la massificació el 2008 a la revista Eivissa, després que s’acabassin les autopistes i com a homenatge per a Ca na Palleva: una pagesa feia una pintada que deia ‘Això ja no és ca meva’. L’any en què s’hagin fet, però, no importa, són més que vigents.

Palma inaugurà el 21 de maig d’enguany el ‘carril guiri’, una marxa que congregà 200 veïns disfressats de turistes. “Els guiris ja som nosaltres”, clamaven alguns dels assistents. Era una metàfora sarcàstica que escenificava el rebuig a l’allau de visitants que reben les Illes cada any. Fou obra de ‘Ciutat, per a qui l’habita’, plataforma que aplega persones i entitats de la capital mallorquina i que ha anat tenyint de groc moltes de les balconades del centre amb banderoles amb missatges estampats contra la turistització de la ciutat i les seves múltiples conseqüències. La substitució dels residents per la població que ve i se’n va, amb el trolley a la mà, però també la pressió humana que pateix l’espai urbà; la degradació dels espais naturals; la urbanització massiva de la costa; l’esgotament i la pèrdua dels béns naturals bàsics com l’aigua; la generació d’ingents quantitats de residus; la gentrificació; la desaparició de les botigues de productes bàsics, que són substituïdes per franquícies i negocis enfocats al turista, i les places envaïdes per terrasses són alguns dels símptomes que han fet estralls i han provocat respostes arreu. Palma s’asfixia i vol solucions.

L’estiu del 2016, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, i el gerent de l’Agència del Turisme de les Balears, Pere Muñoz, ens volien fer creure que la saturació turística era una sensació. Ni un sol racó sense visitants, accessos a platges i llocs mítics col·lapsats per l’excés de cotxes, embossos diaris a les carreteres, afluència massiva d’autocars provinents dels creuers al centre de Palma, superar el rècord de pressió humana amb més de dos milions de persones sobre l’illa en un sol dia. Tot això no era realitat, sinó una percepció, deien. També ens volien fer creure que era un turisme sostenible. Un dels aspectes més valorats en els Premis de Turisme, lliurats per primera vegada el 2016, eren la sostenibilitat i l’impuls del turisme d’hivern, eixos centrals en la promoció feta pel Govern a Fitur, el 2017. Però el #BetterInWinter no vol dir altra cosa que “com l’agost, tot l’any”. Les xifres dels primers mesos de l’any indiquen que tornarem a superar rècords. Continuarà augmentant el nombre de turistes, els vols per hora a l’aeroport, els creuers i els cotxes de lloguer. Tot això propiciat per l’increment de l’oferta de places turístiques, sobretot les de lloguer vacacional, però també les hoteleres.

Unes 18.000 persones varen participar el 18 de juny en un referèndum popular sobre la conveniència que els creuers, de dimensions cada vegada més grans, continuïn travessant el Gran Canal de Venècia. El resultat, aclaparador: el 98% va votar que no. Els seus impulsors, el Comitato Nograndinavi (Comitè No a les grans embarcacions), varen qualificar la participació d’“èxit clamorós”. “És sorprenent que hàgim obtingut aquest nivell de participació amb una campanya sense suport mediàtic ni institucional i que s’ha pogut fer gràcies a la tasca de 200 voluntaris”, assenyala a l’ARA Balears Maria Fiano, membre de l’esmentat Comitato.

Fa ja més de cinc anys que els carrers de Berlín varen començar a omplir-se d’adhesius que advertien els turistes que la ciutat no els estimava. Començava el procés a través del qual la capital alemanya deixaria de ser l’epicentre modern de l’habitatge a preu assequible per a joves de tot Europa per convertir-se en la ciutat dels 13 milions de turistes i l’increment exponencial del preu dels lloguers.