Les notícies sobre el fracàs de la DGAIA (direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència), del departament de Drets Socials, a l'hora d’atendre adequadament les seves responsabilitats, han sacsejat l'opinió pública i han comportat reaccions nominalment radicals de la consellera del departament responsable. He trobat a faltar, en tot aquest tristíssim episodi, alguns elements de realisme, que alguns cops s’han escolat per les escletxes de les informacions i entrevistes. Em refereixo a la queixa –o denúncia, per ser precisos– de les pèssimes condicions laborals de les persones a les quals es confia la delicadíssima tasca de tenir cura de les persones –infants i adolescents– que han acabat sota la tutela de la DGAIA.

Una de cada tres criatures viuen en famílies pobres. És per aquests 470.000 menors que la Generalitat planteja reformar l'actual sistema de prestacions per tal d'augmentar el nombre de famílies que reben ajuts fins a cobrir el 44% de la població infantil. L'objectiu és reduir la taxa de pobresa infantil, "almenys" per equiparar Catalunya a la mitjana de la Unió Europea, segons ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la presentació aquest dilluns d'un pla que va formular ara fa un any l'executiu presidit per Pere Aragonès. Per a aquest any el Govern hi destinarà uns 700 milions d'euros.