Fa pocs dies s’han fet públics els resultats de les proves de competències bàsiques de 6è de primària i 4t d’ESO. Com ja és habitual, el focus s’ha posat en el retrocés o l’estancament dels resultats. Però potser hauríem d’anar més enllà de les xifres. No per minimitzar-les sinó per entendre què hi ha al darrere. Perquè els resultats dels alumnes no són només responsabilitat seva. Parlen també del sistema educatiu que hem construït –o que hem anat deixant fer.

El professorat rumia què fer davant la irrupció de la intel·ligència artificial, el ChatGPT i altres dispositius convertits en poc temps en una mena de braç fantasma d’un alumnat cada vegada més dispers i distret, incapaç de captenir-se davant d’un sol estímul. Una explicació senzilla o una consigna en forma de paràgraf escrit es fan difícils d’assimilar. L’impacte en la capacitat d’atenció i de concentració és molt evident. A vegades penso que hauríem de fer tallers de memòria, com la gent que pateix Alzheimer quan va als centres de dia. Resulta sorprenent i preocupant. Els mecanismes d’apropiació del saber i la manera d’aprendre s’han modificat fins a extrems que costa d’identificar. Mantenir el dispositiu electrònic obert mentre passen coses a l’aula (debats, presentacions, treballs cooperatius) ha esdevingut un costum automàtic, sense el qual semblaria que perdem la brúixola. El ChatGPT s’ha convertit en un professor ajudant: explica allò que no han entès bé a classe amb el professor sincrònic. També ajuda a fer treballs. Substitueix la lectura d’un article per un resum de les idees principals. Proposa desenvolupar temes, prepara presentacions.