Des del corral de la seva casa d’Esporles, Toni Bosch Mas, de can Foc, de 93 anys, contempla amb nostàlgia la serra de Tramuntana que antany trescà. “Jo dec ser –diu– dels darrers carboners que queden a Mallorca. Vaig aprendre l’ofici de mon pare. En tenc molt bons records”. Nascut el 1932, Bosch tenia set anys quan acabà la Guerra Civil. “A casa érem dues germanes i jo. Durant la postguerra, en els coneguts anys de la fam, no ho vàrem passar tan malament. Per ser carboner, l’Ajuntament oferia a mon pare productes com arròs i patates. Era una feina que estava una mica més ben pagada que la que es feia a les fàbriques tèxtils d’Esporles, Sóller i Bunyola. Els doblers que rebíem per cada quintar de carbó [uns 42 kg] eren pactats amb l’amo de la possessió”.