El subgènere de l’autoficció –o de les històries personals– fa anys que va a l’alça a la literatura catalana. Fins ara, sobretot havia estat cosa d’autors arquetípicament moderns i urbanites, que contaven amb més o menys sofisticació i sinceritat els seus vagabundeigs globals i les seves passions complicades. Un exemple seria l’excel·lent Matar el nervi, d’Anna Pazos.