A començaments del 1993 va morir Pedro Masaveu Peterson, l’home que havia acumulat la fortuna més gran de la història d’Espanya, uns 350.000 milions de pessetes que, passat a euros i sense aplicar l’efecte de la inflació, en serien més de 2.100 milions. El seu nom resultava (i encara resulta) desconegut per a la majoria, i encara ho és més la seva imatge, perquè ningú no l’hauria reconegut pel carrer (se sap que era un home voluminós i que lluïa una barba decimonònica). Per fer-nos una idea del volum del seu patrimoni, cal saber que pocs mesos després de la seva defunció va morir un altre gran financer de l’època, Emilio Botín-Sanz de Sautuola i López, president del Banco Santander entre 1950 i 1986, i els seus hereus van haver d’abonar per l’impost de successions la meitat del que havien pagat els Masaveu. Una factura fiscal d’aquest import no podia passar desapercebuda a les administracions públiques, i per això les comunitats autònomes de Madrid i d’Astúries van estar més d’una dècada litigant per quedar-se el botí, en una lluita que finalment van guanyar els asturians.