El menorquí Octavi Alberola, figura clau de l’anarquisme internacional, ha mort a Perpinyà a 96 anys. Exiliat per la dictadura de Primo de Rivera, es va convertir en una figura destacada de la resistència antifranquista, especialment durant la dècada dels 60, quan des de l’exili va organitzar diverses accions contra el règim, inclosa una conspiració per assassinar Franco que finalment no es va dur a terme.

Des d’una residència de Perpinyà, el gran símbol del republicanisme espanyol a l’exili, Octavi Alberola Suriñach, de 97 anys, és una de les veus que més lluiten per la legalització a França de l’eutanàsia. Com a bon anarquista, es resisteix que l’estat li impedeixi tenir el control del final de la seva vida, que ha estat del tot intensa. Alberola va néixer el 1928 per casualitat a Alaior, on el seu pare, natural d’Aragó i deixeble del pedagog àcrata Ferrer i Guàrdia, feia de professor a l’Escola Laica. La seva mare era d’Olot (Girona). El juliol de 1936, en produir-se l’aixecament militar, la família es trobava a Fraga (Osca). El pare hi acabava d’obrir una escola racionalista. “Ell –recorda amb una memòria intacta– sempre condemnà la violència gratuïta dels llibertaris més radicals de la Columna Durruti. Solia dir: ‘La revolució no és per satisfer una venjança, sinó per donar exemple’”.