“He de fer exercici, he de fer natació, he de fer ioga o meditació, que em toqui el sol, però no massa”, diu l’Ana, de 37 anys, i embarassada de set mesos. “Quan creus que ja fas prou, has de començar amb el massatge perineal i també amb la pilota de pilates i, si pots, fer manteig [massatge pelvià amb un mocador]”. Ella ha sentit que hi havia moltes coses que estaven a les seves mans per assegurar-se que l’embaràs i el naixement anessin bé en una preparació que “mai s’acaba”, i que “es converteix en una exigència imperativa”, atiada per la sensació que no podia posar en risc l’embaràs, perquè potser no tindria més oportunitats.