Els ametlers de secà ja no colonitzen els paisatges de les Balears com ho feien anys enrere. El cultiu estàndard de les Illes, que antigament se sembrava perquè resistia la sequera, el clima mediterrani i no tenia un cost gaire alt de manteniment, desapareix a causa del canvi climàtic i de la Xylella. Davant d'aquesta situació, els agricultors de les Illes opten per sembrar ametlers de regadiu i també s’introdueixen varietats foranes híbrides i que tenen més estabilitat en la producció. Tot i això, el doctorand en Biologia Jaume Fornés considera que la productivitat "no és una qüestió de la procedència, sinó del comportament que els arbres puguin tenir davant els nous escenaris que es presenten".

Ara fa deu anys, un grup de joves pagesos del llogaret manacorí de Son Macià, units per fer mercat els dissabtes i donar sortida als seus productes, va acceptar el repte de tornar a posar en marxa una màquina dels anys quaranta. Una trencadora tradicional que permet als socis decidir què fer amb els seus fruits.

Dins la gelera de cals padrins paterns sempre hi havia un pot de crema d’ametles Almendrina. Em resultava curiós que una crema espessa es pogués convertir en llet, però com que duia molt de sucre mai vaig veure com es feia ni la vaig tastar. Supòs que aquell concentrat facilitava l’elaboració de la beguda de manera instantània amb la intenció de perdurar el costum de prendre’n.

Arreu del marbre de la cuina s’hi repartien els plats fondos amb la verdura tallada i la carn trempada. Tot estava a punt abans d’encendre el foc. Quan l’oli era ben calent només quedava barallar-se amb la calor que desprenien els fogons i fregir sense aturall: patates, albergínia, carabassó, pebre, tomàtiga. Posar i treure per transformar els fruits de l’estiu en un plat excels... la bella alquímia de la cuina.

Aviat Mallorca es quedarà sense un dels antics reclams del boom turístic, juntament amb la Seu i el castell de Bellver: l’estampa idíl·lica de camps d’ametlers florits a l’hivern. D’ençà de la irrupció el 1993 del bacteri Xylella fastidiosa, cada cop en queden menys. La història del nostre emblemàtic fruit de secà la coneix bé Antònia Morey, professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Amb el geògraf Jaume Fornés, és coautora de l’estudi El cultivo tradicional del almendro en el Mediterráneo: Baleares en el contexto español (ca. 1770-2017), publicat el 2021.

La pèrdua de massa arbòria als camps de tota Mallorca i, per descomptat, del Pla s’ha anat incrementant els darrers anys. En moltes ocasions s’ha parlat de la xylella com a principal causa d’aquest arboricidi generalitzat. Però ara, els pagesos assenyalen a la sequera com una de les responsables de la mort de centenars d’arbres.

Aquest estiu el gelat de Kinder i el d'ametla són per excel·lència els preferits dels illencs i dels turistes. Tot i que els tradicionals com els de llimona, taronja o maduixa encara formen part de les vitrines de les gelateries, l'alta demanda de gustos nous per part dels turistes ha fet que els gelaters s'hagin hagut d'adaptar a les seves exigències. Sabors com el brownie, l'Oreo, el Ferrero Rocher o el carnaval (vainilla i maduixa) es poden trobar a molts d'aquests locals de les Illes.

L’ametlerar de secà, el que va ser el cultiu estrella a Mallorca fins als anys 80 i que ha estat la imatge per promocionar l’illa en les darreres dècades, tocà fons en la campanya del 2021. “Fa cinquanta anys, era el segon element amb més pes dins l’economia mallorquina, però va anar davallant fins a entrar en un declivi molt marcat i que empitjorà fa deu anys”, relata el pagès Jaume Pocoví, que en gestiona més de 50 hectàrees.

Si poguéssim observar un plat viatjant en una línia cronològica al llarg de la història seria, sens dubte, el menjar blanc. Aquestes postres, elaborades actualment a partir de farina d’arròs o midó, llet i sucre han anat transformant-se al llarg del temps i és un entrant o un plat idoni per a malalts, un plat digne de reis i papes per acabar convertint-se en una darreria molt popular arreu d’Europa i en alguns indrets del continent americà.

El Govern destinarà 28 milions d'euros, entre 2021 i 2027, al Pla de Reestructuració del sector dels Fruits Secs. L'objectiu principal és augmentar la superfície i el valor de la producció l'ametla i la garrova per la "importància estratègica" que tenen dins el sector primari de les Illes.

El preu de l’ametla ha caigut enguany a nivells del 2012, en una davallada que alarma els agricultors després d’un lustre de recessos. La plaga de Xylella fastidiosa, l’abandó del camp i la competència amb la producció d’ametla a Califòrnia han duit els ametlers de les Illes a una situació d’escassa rendibilitat. L’espectacle dels ametlers florits que caracteritza molts dels paisatges hivernals de Mallorca i d’altres zones de les Balears corre perill de desaparèixer.

La producció d'ametla a Espanya pujarà un 1,63% en aquesta campanya 2019/2020 respecte de l'anterior, amb 63.037 tones previstes, si bé a les Balears es registrarà un descens del 20%, fins a les 1.000 tones, segons la darrera previsió feta pel sector.

La producció d'ametla d'enguany caurà a menys de la meitat de la mitjana anual dels darrers anys, segons els càlculs que ha fet públics aquest dimecres Unió de Pagesos. El sindicat, que ha qualificat de “desastre” aquestes previsions, ha alertat, a més, de la mortalitat creixent d'arbres a tot Mallorca i ha demanat, en aquest sentit, al Govern que es reuneixi amb el sector i doni el sus a un projecte ambiciós de repoblament de l'arbrat a l'illa.

La producció d'ametlla a Balears per a la pròxima campanya 2017/18 disminuirà un 18,52% respecte de l'any anterior, segons la Taula de fruit sec de l'Estat