La patronal d'elèctriques Aelec, de la qual formen part Iberdrola, Endesa i EDP España, ha apuntat aquest dilluns a una "mala gestió" de Red Eléctrica com a causa principal de l'apagada massiva del 28 d'abril. Un informe de l'associació, elaborat per Inesc Tec i Compass Lexecon amb dades dels seus membres –que representen el 45% de la capacitat instal·lada i el 78% de les xarxes de distribució–, alerta d’una "escassa programació de generació convencional", com ara nuclears, cicles combinats de gas, carbó i grans hidroelèctriques.

L’apagada del dilluns 28 d’abril va ser un cigne gris. Va ser un esdeveniment inesperat, que ens va fer conscients de l’enorme dependència que tenim de l’electricitat, però que estava en el radar com una possibilitat. El mateix operador de la xarxa elèctrica, Red Eléctrica de España (REE), va dir que l’apagada era excepcional i totalment extraordinària, però al mes de febrer, en l’informe anual de la seva matriu Redeia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ja havia advertit als inversors que l'alta penetració de les renovables (l'any 2024 van representar el 60% de la generació) podria dur a pertorbacions en la xarxa i afectar el subministrament elèctric. Era, segons REE, un risc probable en el curt i mitjà termini que produiria una falta d’equilibri entre la generació i la demanda. A més, l’any 2023, la mateixa REE i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja van advertir que hi havia risc d’apagada per sobretensió (amb un flux d’energia més gran que el que admet la xarxa de transport). A més, REE havia indicat que no disposava de prou eines per evitar les tensions a la xarxa. Bé, descartat el ciberatac, sembla que això és el que es va produir el 28 d’abril poc després de les 12.30 h, a partir de la desconnexió de plantes fotovoltaiques que van provocar que la freqüència baixés per sota dels 50 Hz i la tensió augmentés i desestabilitzés la xarxa. No van funcionar els tallafocs i França es va desconnectar poc després. El resultat va ser que “van saltar els ploms” i de cop es van perdre 15 gigawats de generació (aproximadament el 60% de l’electricitat que s’estava consumint).

El laberint de l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril sembla que es comença a resoldre. Per una banda, l'inici de la incidència ja es delimita a les províncies de Granada, Badajoz i Sevilla –fa uns dies, el govern espanyol ja va posar el focus en el sud-oest de l'Estat–. Per l'altra, es descarta que l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, patís un ciberatac. Totes dues conclusions han estat anticipades aquest dimecres per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per retre comptes, precisament, de la incidència elèctrica que durant hores va deixar sense subministrament tota la península Ibèrica.

La dreta i sobretot la ultradreta espanyola ja fa temps que flirtegen amb "la teoria del gran col·lapse" que inevitablement provocaran les polítiques d'esquerres del govern Sánchez, i que això els portarà, també indefectiblement, a la Moncloa. Aquest discurs apocalíptic es va fer realitat, als seus ulls, el 28 d'abril amb l'apagada elèctrica. En el discurs d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal d'aquest dimecres l'apagada no és una qüestió tècnica que s'ha d'investigar i resoldre, sinó la conseqüència d'una manera determinada de governar i d'una "ideologia" concreta, la d'aquest "fanatisme climàtic" al qual atribueixen no només la decadència econòmica europea (Agenda 2023, Pacte Verd, etc.) sinó les morts de la DANA. Feijóo ha parlat de "col·lapse generalitzat" i d'"apagada moral" mentre que Abascal ha preferit l'expressió "calamitat històrica".

Fa poc més de dues setmanes, Pedro Sánchez només preveia entomar una compareixença al Congrés dels Diputats a través de la qual defensar i desgranar el Pla de Defensa de 10.471 milions d'euros per arribar al 2% del PIB aquest mateix any. L'apagada elèctrica massiva del dilluns passat, però, ha capgirat els plans de l'executiu espanyol i el debat d'aquest dimecres s'ha convertit en una batalla ideològica al voltant del tall de subministrament. Encara sense conclusions definitives sobre les causes, PP i Vox han aprofitat per atacar el president del govern espanyol, exigir dimissions i agafar la bandera de les nuclears. A la Moncloa són conscients que les incògnites sobre l'apagada donen material a la dreta per dirigir una "ofensiva forta" contra ells, però es mantenen en la línia d'evitar especulacions i asseguren que "aguantaran la pressió". "No ens precipitarem en conclusions superficials o fins i tot interessades", ha advertit el president espanyol, que no ha aportat novetats i ha demanat "temps" per esbrinar per què tota la península Ibèrica es va quedar sense llum.

El dia en què tot es va apagar, les escoles van seguir obertes fins que la darrera família va recollir els infants. Algunes famílies s’havien organitzat per endur-se els fills i els seus amiguets. Altres, preocupades, van presentar-se abans d’hora o es van oferir per ajudar. Davant d’algunes versions alarmistes del que passava, calgué tranquil·litzar. El menjador va servir el dinar, tot i que alguns van menjar fred. Es van rentar plats si hi havia aigua o es van fer servir plats de paper. Les extraescolars, en molts centres, van seguir amb normalitat, potser al pati per aprofitar la llum del dia. Davant el caos viari, els equips directius van decidir acompanyar personalment fins a casa algun infant. Al final del dia alguns mestres van ser acollits o acompanyats a casa per companys de claustre. 

Dilluns ens vam quedar de pedra. De sobte, ens vam trobar sense electricitat ni cobertura telefònica, un fet inèdit en les últimes dècades al país. Per sort, només va durar 10 hores, si no les conseqüències econòmiques haurien sigut exponencials. I tot això qui ho paga?

El dilluns 28 d’abril del 2025 quedarà gravat a la memòria col·lectiva com el dia que la península Ibèrica es va fondre a negre. A les 12.35 h, una apagada elèctrica massiva va paralitzar serveis essencials, va aturar trens, va deixar hospitals funcionant amb generadors d’emergència i va silenciar de cop la nostra pràcticament inesgotable hiperconnectivitat digital. A diferència de la pandèmia per covid-19, que veient el que ja passava a altres indrets vam tenir dies per assimilar que el confinament podia arribar, aquesta vegada, amb aquesta mena de pandèmia elèctrica de durada relativament curta, tot va ser sobtat: la ficció de les sèries apocalíptiques es va fer realitat sense preavís, i tots vam sentir en directe la vulnerabilitat de dependre de la llum, i sense la llum va caure la xarxa, i amb la xarxa, la xarxa en el seu sentit més ampli, i allò tan analògic de portar un bitllet de vint euros a sobre es va convertir en la clau per resoldre petits grans problemes, i vint euros es van fer molt més valuosos que tot el que podem tenir en unes targetes bancàries, de transport, d’accés... que durant unes hores no servien per a massa més que per fer castells.

Crec que la gran novetat de l'apagada de la setmana passada no va ser la durada, sinó el seu caràcter digital, informatiu, de dades, de núvol, de logística. Tots vam experimentar la dependència de la tecnologia. Ens van quedar desarmats, congelats, inoperants. Pensem únicament en això: les empreses van tancar i van enviar el personal cap a casa. Gairebé ningú podia exercir la seva feina.

Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

L’apagada ens ha tornat a posar cara a cara amb la fragilitat de tot el que tenim i donem per descomptat. El nivell de vida assolit a Occident (Orient s’està posant les piles) és, en termes històrics, espectacular. Per descomptat, això no treu l’evidència de les desigualtats i la vulnerabilitat de tanta gent, ni el fet que aquesta riquesa hagi estat fruit de processos brutals de colonització o d’explotació. Dit això, i que no se m’entengui malament, un pobre d’avui en un país democràtic occidental no és el mateix que el de fa un segle. Només cal parar atenció en l’esperança de vida general o en els serveis públics de sanitat, educació i benestar social, tot i que segueixin sent limitats.

De les fonts de generació elèctrica, n’hi ha que tenen inèrcia i n’hi ha que no. La inèrcia és l’energia que s’acumula en un cos en moviment –si el moviment és lineal, s’expressa per la massa multiplicada per la velocitat al quadrat, i si gira, s'expressa per la massa i la seva distància respecte de l’eix de gir al quadrat, multiplicada per la velocitat angular al quadrat–. L’energia cinètica. Aquesta energia es dissipa amb el temps, però instantàniament tendeix a mantenir-se, tant si la força que s’oposa al gir creix com si decreix. En definitiva, si una turbina hidràulica veu augmentada o disminuïda la força que s’oposa al seu gir, abaixarà o apujarà la velocitat molt poc de manera immediata, a causa de la inèrcia. El mateix passarà amb una turbina de gas d’un cicle combinat.

Som éssers simbòlics i necessitem objectes on projectar els relats que donen sentit al que vivim. Que la ràdio amb piles hagi esdevingut el símbol de la resistència en l’apagada del dilluns és una clatellada poètica que reuneix tots els debats sobre sobirania, resiliència i interdependència. L’aturada obligatòria és un recordatori fabulós que les infraestructures energètiques són també la base dels sistemes digitals i comunicatius. Ergo, la doble transició –verda i digital– ha de convergir, necessàriament, en una de sola. Ara bé, les solucions sobre com arribar-hi poden recórrer múltiples camins.

Després de la gran apagada, és natural i necessari fer-se la pregunta “I ara què?”. La podem plantejar en molts camps: quines inversions en la xarxa poden ajudar, com es poden desplegar més bombeig i més bateries, revisar els protocols de seguretat i les subhastes de productes secundaris (els que aporten suport a la xarxa), etc. Avui em concentraré en com preparar-nos per si torna a passar.

L'apagada general de dilluns, que va deixar milions de persones de tota la península Ibèrica sense electricitat ni cobertura durant hores, va ser una jornada absolutament històrica i excepcional. Ara bé, no per a tothom, ja que, en diversos entorns rurals de Catalunya, lluny de les grans ciutats, alguns veïns i veïnes estan avesats a bregar amb talls perllongats de subministrament elèctric de manera més o menys habitual. Són petits pobles de muntanya, de costa, masies rurals aïllades o urbanitzacions allunyades del nucli urbà que, de tant en tant, els marxa la llum per culpa d'alguna incidència a la xarxa. Representen un petit percentatge de la població que, tot i pagar el mateix que la resta pels serveis, fa temps que s'han acostumat a viure amb generadors, focs de llenya, llanternes i fogonets de gas a la recambra.

El ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha reiterat aquest divendres que aposta per una reforma que impliqui "una participació pública més gran" a Red Eléctrica, alhora que ha avisat amb contundència que des de la seva formació no permetran que s'alteri el calendari de tancament de les centrals nuclears, ja que, segons ell, no són "la solució".

L'apagada d’aquesta setmana ens va portar a viure, de nou, una situació desconcertant, sobtada i mai viscuda. De sobte ens trobàvem altre cop amb la incertesa. Enmig del caos, amb informació escassa i propagació constant de fake news, amb hipòtesis contradictòries i conspiranoiques, la capacitat de resposta individual i col·lectiva es posava a prova. En aquells moments no podíem predir el que passaria, però havíem de prendre decisions i actuar. De fet, enmig de l'emergència sovint adquirim coneixement, comunitari i personal, que reforça la nostra resiliència. Aquesta és la bona notícia: de la crisi en podem fer oportunitat. 

I si això de l’apagada es torna a repetir? ¿Com evitar la dependència energètica en un context de demanda creixent i amb unes projeccions demogràfiques a l’alça? Com en els mesos de pandèmia, la insòlita crisi de l’apagada a la xarxa de Red Eléctrica torna a posar el focus a l’espai domèstic. Perquè va ser a casa, de nou, on ens vam refugiar quan va caure la fosca nit. I aquest cop, a sobre, no podíem dissimular mirant una sèrie digital.

La península Ibèrica encara s'està recuperant de l'apagada elèctrica total que va patir dilluns passat, una crisi que va posar en evidència la fragilitat dels serveis essencials i la nostra dependència absoluta de l'electricitat. El govern espanyol encara no ha explicat les causes d'aquest incident, que va provocar que els ciutadans s'enfrontessin en una realitat inesperada: trens aturats, semàfors apagats, electrodomèstics inutilitzats i també, una pèrdua massiva de comunicacions.

La Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d'Electricitat (ENTSO-E) ha anunciat aquest dijous la creació d'un comitè d'experts per investigar les causes de l'"incident tan excepcional i greu" que va causar l'apagada elèctrica a Espanya i Portugal dilluns passat. L'objectiu del grup és investigar "les causes fonamentals" d'aquest episodi inèdit i elaborar una anàlisi exhaustiva dels fets. Segons el comunicat de l'organització, el resultat serà "un informe exhaustiu amb tots els detalls tècnics de l'incident" que inclourà recomanacions per als països.