“Assassins de raons, de vides, / que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies / i que en la mort us persegueixin les nostres memòries”. Aquests versos formen part de Campanades a morts, de Lluís Llach, cançó que recordava l’assassinat de cinc persones el març del 1976 a Vitòria arran d’una vaga obrera. En un país en transició de la dictadura a la democràcia, els responsables mai van respondre pels seus crims i només amb el canvi de segle es va retre homenatge oficial a les víctimes i, posteriorment, davant la impossibilitat de recórrer a la justícia espanyola, va intentar-se, també infructuosament, la via internacional a través de l’anomenada querella argentina.

Quan el 1998 la policia va detenir el dictador xilè Augusto Pinochet a Londres, l'advocat expert en dret internacional i escriptor Philippe Sands (Londres, 1960) va rebre una trucada. Els advocats de Pinochet li van oferir participar en el cas i argumentar a favor de la seva immunitat com a cap d'estat. "La meva dona [neta d'un exiliat republicà] em va amenaçar de divorciar-se si ho feia, així que no ho vaig acceptar", explica somrient. Igualment, va seguir tot el judici. Gairebé dues dècades després, el 2015, va topar amb el nom de Walther Rauff. Sortia en una carta en la qual un dirigent de les SS, Otto Wächter, li recomanava una ruta per poder fugir de la justícia. "En aquell moment no vaig reconèixer el nom, però després vaig recordar que l'havia llegit en els llibres de Bruce Chatwin (A la Patagònia) i Roberto Bolaño (Nocturno de Chile). Amb el temps vaig esbrinar que havia acabat com a gerent d'una empresa de conserves de cranc a la Patagònia", recorda Sands.