Ella, Lillian Ross, va ser durant més de mig segle una de les periodistes més prolífiques i icòniques de la revista New Yorker, autora de diverses peces que han passat a la història del periodisme modern, per exemple un perfil que el 1950 va escriure sobre un pletòric però ja un punt caricaturesc Ernest Hemingway. Ell, William Shawn, va ser no només el director-editor durant més de quaranta anys de la New Yorker sinó que va ser l’home que va convertir el mític setmanari en la capçalera més prestigiosa del món, i tot gràcies a una mescla perfectament audaç, rigorosa i equilibrada de periodisme extens i en profunditat, de literatura, d’humor i de cura meticulosa per tots els detalls de la tasca periodística, des de la comprovació de dades i fets fins a la pulcritud, la força i la gràcia dels textos. Tot i que ell era casat i tenia fills i mai no va negligir la família, Shawn i Ross es van enamorar i, durant quatre dècades, van compartir la vida, sense mai amagar-se de ningú, ni tan sols de l’esposa i els fills d’ell. Aquí, però no del tot són les memòries que Ross va escriure sobre aquella història d’amor singular i memorable.