L’Ajuntament de Sencelles ha posat en marxa un nou canal de comunicació a través de WhatsApp adreçat als residents estrangers del municipi, amb l’objectiu de facilitar l’accés a la informació municipal a la comunitat estrangera que viu a Sencelles.

Les Illes Balears han obtingut 534 punts en l'EF English Proficiency Index (EF EPI) 2025, el rànquing global més complet sobre el nivell d'anglès dels adults, una lleu millora respecte de l'any anterior (526 punts). Tot i això, la comunitat continua per sota de la mitjana nacional (540 punts) i ocupa una de les posicions més baixes del rànquing autonòmic.

En català, i en general en les llengües romàniques, el verb duu incorporada tanta d’informació que no ens cal dir el subjecte. Quan deim “treballam”, ja sabem que som nosaltres. Tenim el sistema tan automatitzat que no en som conscients, però cada verb del català carrega, tot sol, informació sobre qui n’és el subjecte. Ara bé, si canviam de llengua, les coses poden ser ben diferents. Els parlants d’anglès, per exemple, necessiten sempre el pronom: ‘we work’. Sense aquest element, la frase quedaria incompleta. El verb és el mateix per a gairebé totes les persones i només la tercera persona del present hi afegeix una ‘s’: ‘he/she works’ (literalment, ‘ell/a treballa’). És per això que el pronom és obligatori.

El president Donald Trump ha designat l'anglès com a llengua oficial dels Estats Units. L'1 de març sortia del Despatx Oval una nova ordre executiva que, per primera vegada a la història, determinava que el país té “una —i només una— llengua oficial”. Trump ho justifica perquè això “no només agilitzarà la comunicació, sinó que també reforçarà els valors nacionals compartits i crearà una societat més cohesionada i eficient”.

Què passa amb l'anglès? Per què costa tant que l'aprenguin els nostres infants i adolescents? És una preocupació constant i perenne. Passen els anys i l'aprenentatge de l'anglès no progressa com era d'esperar i com ens caldria. Alguna cosa falla en el sistema educatiu, en els mètodes, en les famílies. Però hi ha propostes i solucions possibles. I les volem explorar.

Ara ja no feim una pausa, sinó un break; no tenim socis, sinó partners; no organitzam una pluja d’idees, sinó un braimstorming; una empresa emergent és una start-up; i un repartidor, un rider... Comença a ser una mica pesat tot això i, sobretot, innecessari, perquè disposam de les paraules equivalents en català, que tothom entén. Però no és cap novetat. Fa segles que els anglicismes s’han colat en el nostre vocabulari, sobretot a Menorca.

Aquest mes de febrer i març m'he trobat immersa en les jornades de portes obertes de les escoles del meu municipi. Com a mare primerenca, visc en primera persona el pes que donem les famílies a l'educació formal dels nostres fills i filles que tants anys els acompanyarà. No m'ha cridat gens l'atenció veure que en totes i cada una de les escoles que vàrem visitar, hi va sorgir una pregunta: "Quan comenceu a fer anglès?"

Avui fa 185 anys que va aparèixer publicada en un diari per primera vegada l’expressió “OK”. L’honor li correspon al Boston Morning Post, que el 23 de març del 1839 va publicar una nota en què ironitzava sobre les presses de The Providence Journal, l’editor de la qual havia comès algunes imprecisions.

Ahir al matí, sentia, a la ràdio, un comentarista de sèries que parlava del canal Disney Plus. Ho pronunciava a l’anglesa. “Disney Plas”. Plas. No va dir “Desney plas”, en canvi, perquè de vegades, quan dius dues paraules en anglès, el que fas és pronunciar-ne una de bé i una de malament. Tothom, per pronunciar la marca de whisky White Label, diu “wait label” però no “wait leibel”. I tothom, per parlar de la plataforma de continguts YouTube, diu “yutub”, però no “yutiub”. 

"¿Hem de continuar promovent una visió de l'anglès basada en cultures i models lingüístics anglosaxons, quan aquesta eina comunicativa ha esdevingut una llengua internacional, global… una lingua franca?" Aquesta pregunta em va perseguir molts anys, fins que amb la tesi doctoral vaig decidir investigar la noció english as an international language i la connexió amb les identitats dels aprenents de l'anglès. Una contradicció em generava moltes preguntes: si la gran majoria de persones del món parlen l'anglès com a llengua no nativa, per què les aules seguien obsessionades amb el model nadiu? Per la pròpia experiència com a docent, sabia que aquesta realitat semblava molt connectada amb la manca d’interès envers l’anglès a casa nostra. 

Quan havia de néixer la Jana, l’Hèctor tenia clar que li parlaria en anglès. A ell li havia costat anys de classes particulars amb professors nadius i va pensar que, com que el sap prou bé, podria ensenyar-l'hi fàcilment a la nena. "Com més d’hora l'aprenen, millor, els hi fas més fàcil. Ho aprenen sense esforç, que és la millor manera d’aprendre un idioma. A mi m’hauria agradat aprendre xinès per no haver-lo d’estudiar ara", assegura per telèfon des de la Xina. L’Hèctor Pavia dirigeix una empresa familiar que s’ha encarregat d’internacionalitzar: produeix a la Xina i ven a tot el món des de Barcelona, i per això, a més del català i el castellà, ha après anglès, portuguès, francès, italià i ara va pel xinès.

Nova injecció de recursos a la formació professional (FP). El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una inversió extra de 1.300 milions d'euros per a un sector que l'executiu espanyol ha volgut impulsar després de l'aprovació de la nova llei de la FP. Els 1.300 milions d'euros serviran per crear 44.670 places noves per als cursos bilingües (d'anglès o francès). El consell de ministres de la setmana que ve aprovarà oficialment aquest nou paquet educatiu que es distribuirà per tot el territori de l'Estat. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, serà l'encarregada de donar els detalls del repartiment entre comunitats autònomes.

Vaig preocupar-me per la meva llengua el dia que vaig començar a escriure-la. A l’escola m’havien dit que era farcida de castellanismes i que n’havíem d’estudiar alguns: una llista d’uns quants substantius o formes verbals que havíem de memoritzar i desassimilar i que amb prou feines ens permetien, als estudiants, albirar la gravetat de l’assumpte. Quan vaig voler gargotejar les primeres pàgines de la meva novel·la, vaig adonar-me que em mancaven moltes de les paraules fonamentals que s'empren en el dia a dia. No sabia, per exemple, com es deia retortijón en català. Ningú al meu voltant havia pronunciat mai les paraules revinclada o revencillada. A més, no tan sols vaig percebre que traduïa de forma barroera i literal del castellà expressions i frases fetes, sinó que aquesta mena de traducció comportava una apropiació simbòlica d’una cultura que no era la meva. No proferia la mateixa metàfora quan feia servir el castellanisme baixar-se del carro que quan feia ús de les locucions catalanes desdir-se’n o engegar-ho tot a rodar. Les imatges que aquestes expressions evocaven eren ben diferents i, tanmateix, una pesava més que la resta: la castellana.

Més dades han confirmat, aquesta setmana, el que molts professors i experts ja alertaven: el tancament de les escoles i les restriccions de la pandèmia han tingut un efecte negatiu directe sobre l'aprenentatge dels alumnes. Les limitacions durant aquell període han provocat la caiguda més important dels últims anys en l'aprenentatge, sobretot de matemàtiques i anglès i també –tot i que en menor mesura– de català. I això ja passa a tots els nivells, tant a primària com a secundària, tal com constaten els resultats de les proves de competències bàsiques a 6è i a 4t d'ESO.

Hi ha poques dades disponibles, però totes indiquen el mateix: la pandèmia ha causat una "profunda pèrdua d'aprenentatges" i ha agreujat les desigualtats educatives. L'impacte ha sigut especialment greu entre els estudiants que ja partien d'un rendiment acadèmic inferior i els que tenen una situació socioeconòmica pitjor. Per ara, les úniques evidències de la magnitud del problema són els resultats de les competències bàsiques, fets públics fa un parell de mesos, que evidencien un retrocés greu dels alumnes de 4t d'ESO, sobretot en matemàtiques i anglès. En comparació amb l'any 2020, la puntuació va caure 9,1 punts en matemàtiques i 6,2 en anglès.

Les Balears són la comunitat autònoma que ocupa el lloc número cinc per la coa de les autonomies amb menys coneixement de la llengua anglesa, segons el darrer estudi d'EF Education First Espanya. Després de les Balears trobam Castella-la Manxa, Múrcia, les Canàries i, finalment, Extremadura.