Quan em vaig quedar embarassada el primer cop tenia molta il·lusió i gens de por, em sentia connectada amb mi mateixa i amb el meu nadó. Sentia molta confiança en mi mateixa i volia genuïnament passar molt de temps amb el meu nadó quan nasqués. Quan parlava del que sentia, la gent en general em mirava de manera estranya, com si estigués boja. Veia algunes dones del meu entorn que actuaven d’una manera que no ressonava en mi, amb distància, amb fatiga. No m’imaginava sent aquest tipus de mare.