Cristina Oliver i Xavier Peña són una parella de Mallorca que viu a Lausana. Ell hi anà a fer un Erasmus i ja hi quedà a viure, fa 19 anys. Ella s'hi traslladà més endavant, després d'haver viscut uns anys a Londres. Tenen dos fills, de set i tres anys, Júlia i Leo. A casa seva parlen català, entre ells i també als fills. Volen que puguin comunicar-se amb la família mallorquina i que se sentin de Mallorca, alhora que creixen en un entorn francòfon i estan en contacte amb altres llengües com el castellà i l'anglès. Parlam amb ells sobre com han viscut la transmissió de la llengua, els recursos que els han ajudat i els neguits que tenen de cara al futur.

"Encara es percep el català com la llengua autèntica per parlar amb els residents i el castellà, com la llengua que és de tots però de ningú alhora", diu Elga Cremades, professora del departament de Filologia Catalana de la UIB i una de les coordinadores de l'estudi Actituds i usos lingüístics dels joves les Balears, juntament amb Xisca Castell i Maria del Mar Vanrell. Aquesta és una de les conclusions de la investigació que es va publicar el 2023 i que ha guanyat el XXIII premi Modest Reixach de la Societat Catalana de Sociolingüística, que reconeix investigacions sobre la llengua pròpia. L'estudi analitza les actituds i usos lingüístics del català entre els joves illencs, les seves percepcions sobre la unitat de la llengua i la variació dialectal, a més de les estratègies per fomentar polítiques que incrementin l'ús social de la llengua pròpia en el col·lectiu.

Fa quaranta anys, R.S. va entrar en un bar al barri de Sants, va demanar un cafè amb llet i l’amo no el va entendre. Ell l'hi va tornar a dir en català. Però l’amo li va dir que “estamos en España”. Una persona que tenia al costat li va dir que havia de ser més comprensiu amb els nouvinguts. I va afegir: Al cap i a la fi el català és l’idioma de la majoria, i la majoria ha de ser solidària amb la minoria.