Una petita porció de sòl rústic comú a la perifèria d’un poble –no inferior a 14.000 metres quadrats, on es pot construir una casa– té un valor d’uns 100.000 euros, segons experts consultats per l’ARA Balears. En canvi, requalificat pot valer deu vegades més: fins a un milió d’euros. Per això, els propietaris amb opcions d’acollir-se a la nova llei per a l’obtenció de sòl pactada entre el PP i Vox es freguen les mans. La norma, que ja tramita el Parlament, preveu la requalificació dels terrenys perifèrics de pobles i ciutats de més de 20.000 habitants perquè s’hi pugui construir més. I més ràpid. És una operació que no es veia des dels temps del primer Pla Territorial de Mallorca, fet per la llavors presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar.

Donar solucions polítiques al problema de l'habitatge a les Illes no és ni fàcil ni ràpid. I quan hi ha presses, els resultats no solen funcionar. És comprensible que quan Marga Prohens i Jaime Martínez arribaren al Consolat i a l'Ajuntament de Palma, respectivament, agafassin encara més consciència que hi ha un problema per sobre de qualsevol altre a les Balears: la ciutadania no arriba a final de mes perquè gasta el que no té en habitatge. Això, en el millor dels casos.