Com a membre de la Societat Barcelonesa d’Amics del País vaig assistir fa uns dies a una xerrada a la qual vam convidar Pere Navarro, actual delegat de la Zona Franca de Barcelona, que va explicar l’important procés de modernització i d’atracció d’empreses tecnològiques que està en curs en aquesta àrea i que l’estan potenciant com un dels centres europeus més importants de la indústria coneguda com a 4.0, és a dir relacionada amb la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, la robòtica i la ciberseguretat, així com la seva utilització en temes de salut, de mobilitat i alguns altres. És bo tenir consciència del que està passant. Penso que pot ser molt important per al futur del país, sobretot ara que vivim uns moments de grans canvis i de fortes incerteses en l’economia i en la política global. Per això escric aquest article amb ganes de donar-ho a conèixer.

Les fotografies en blanc i negre sobre ciutats sempre tenen bona acollida, mentre que els plans de futur acostumen a generar rebuig. Els urbanistes hem de conviure amb això, però jo no renuncio a creure en el potencial transformador de les ciutats i, per fer-ho, utilitzaré l’exemple del barri del Poblenou. Quan jo estudiava arquitectura (anys 2000), s’estaven gestant la majoria d’idees urbanes que han regit aquest barri. Ara hi camino bastant sovint i m’admira la qualitat arquitectònica del que s’ha restaurat a escala patrimonial i també del que s’ha construït de nou. Últimament, he descobert un edifici en construcció de Jordi Badia a la cantonada entre Llull i Badajoz que em té meravellada. Sembla un volum esculpit per la regulació del 1916 de Nova York, cosí germà dels renders de Hugh Ferris sobre gratacels piramidals, amb unes terrasses orientades al sol de migdia que fan aturar-se a contemplar-lo.