El segle passat, Theodor Adorno defensà que escriure poesia després d’Auschwitz era un acte de barbàrie. No es podia escriure poesia de la mateixa manera després de l’horror nazi, la llum de la catàstrofe obliga a pensar i dir el món d’una altra manera. Ara ens amenacen que Europa té l’infern a les portes i ens hem de fer amb un kit de supervivència, hem d’invertir en armament i hem d’estar preparats per a la pujada massiva dels preus. Quan parlen de mercats que es desplomen, m’imagín una allau de maletes plenes de doblers que es precipiten des de les finestres dels gratacels de Wall Street. Ve la nostra guerra, diuen, però les guerres dels altres fa molta estona que vessen la sang dels innocents. Pens en el kit que haurien de menester els palestins davant el genocidi ferotge que pateixen, o en els kits dels migrants i refugiats que troben la mort en el mar Mediterrani, quan intenten escapar de la pròpia vida.