Atendran les 160 persones que dormen a l’aeroport del Prat. La Generalitat i els ajuntaments del Prat i de Barcelona hi posen diners i acompanyament social. Bona notícia, però el fenomen està disparat. Cada nit, Barcelona és un immens dormitori a cel obert. A tocar de la reixa de la Ciutadella s’hi acampa amb tendes. Dimecres, baixant de l’estadi de Montjuïc, hi havia gent que ja preparava el llit a la falda de la muntanya. A l’Eixample, qualsevol entrant de façana o de porta de botiga o de garatge, qualsevol espai sota un balcó, és dormitori sovint protegit amb una tanca que han agafat del carrer i on diu “Ajuntament de Barcelona”. Fins i tot és la casa on desenes de persones viuen de dia, estirats sobre un sac de dormir o un matalàs brut com una guilla, passant les hores, potser perquè ningú no els prengui el lloc, sobretot si tenen una font a la vora o hi toca el sol a l’hivern. N’hi ha que fa anys que no es mouen dels mateixos carrers, i els veus sovint, arraulits, quiets com una estàtua al primer racó que troben, amb els ulls tancats, com si haguessin perdut qualsevol contacte amb el món exterior, tot i estar rodejats de milions de persones.