M’encantaria dir-vos que en soc una, d’aquelles persones assertives que diuen el que pensen i fan escoltar la seva veu. No ho soc. Soc d’aquelles que davant un conflicte o una lleu amenaça es fa petita. Això sí, unes hores més tard guany totes les discussions dialectals a la dutxa. M’hauríeu de veure: soc ràpida, amb arguments esmolats i faig valer el meu parer. Fins i tot em puc permetre el luxe d’emprar la ironia, tot elevant la meva posició vers l’adversari. A la dutxa. Sola. Molt trist, tot plegat. Per tant, quan m’encar amb algú, teniu ben segur que ha hagut de ser alguna cosa greu. I això és, precisament, el que m’ha passat aquest estiu.

Donald Trump va per feina a complir les promeses que va fer durant la campanya electoral. Malgrat que durant la cursa parlamentària els punts de la seva candidatura que van tenir més ressò van ser els que feien referència a la immigració, al debilitament del sistema d'ajudes socials i a la política econòmica aranzelària, també en va fer d'altres van passar més desapercebuts per la premsa. En diferents mítings, el republicà s'havia queixat de la poca pressió de l'aigua que arriba a alguns gratacels de Nova York i va prometre que amb el seu mandat s'acabaria la regulació que en considera responsable.