Una nit qualsevol, Ariadna allita la seva filla dins el seu habitatge, una caravana. Cada vespre té la mateixa incertesa: quant de temps podrà viure així; quan li reconeixerà l'Administració el dret d'existir oficialment allà on viu? La nina té sis anys i ja en fa tres que intenta empadronar-se a ca seva. Sense èxit.

Diverses persones afectades pels desempadronaments han denunciat aquest dijous al ple de Palma que la seva situació els deixa sense accés a drets bàsics com la sanitat, el vot i el matrimoni, entre altres qüestions.

Les xifres de persones sense llar no aturen d’augmentar a Mallorca –cal tenir en compte que les xaboles i les caravanes s’engloben dins la categoria de sensellarisme. Des del 2019 fins al 2023, el creixement ha estat del 112%: si fa cinc anys hi havia 207 persones, fa dos ja n’hi havia 440, més del doble, segons les dades de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) –aquesta dada no és exacta, perquè només s’hi inclouen les persones que volen participar de manera voluntària en el recompte.

Diego té 49 anys i és el més vell del barri. No per edat sinó per antiguitat. Es va instal·lar fa quatre anys a Son Güells, que no és una urbanització, sinó un dels assentaments de caravanes sorgits a Palma com a resposta a l’emergència residencial. “Quan hi vaig arribar, érem quatre. I estàvem en una cantonada, en aquella”, assenyala cap a un carrer ara estibat tant de caravanes enganxades a un cotxe com d’autocaravanes. Envolten un solar i blocs de pisos i s’aixopluguen del sol sota arbres que ofereixen una ombra agradable. “Tenim bon vent. La situació no és dolenta”, afegeix Diego, de natural optimista. Ell té un pla: partir a Astúries, un moviment similar als qui, esperonats i expulsats pel preu de l’habitatge, cerquen ciutats i regions on poder pagar un sostre propi. Les Balears estan plenes de casos de persones –de joves a jubilats– que emigren a Astúries, Cantàbria, Extremadura o a províncies com Jaén, on el lloguer i la compra d’un pis no és una utopia. “Mallorca és un lloc guapo on l’habitatge escasseja. No cal quedar en un lloc on no et dona per viure. Seria com pegar-te un tir al peu o posar-te la soga al coll. I per a què? Venc dues caravanes i tenc per comprar una casa a Astúries”, explica.

A l'assentament de caravanes de Son Güells hi viuen unes 50 persones, encara que cada dia n’arriben de noves i altres en parteixen. La darrera setmana, molts dels caravanistes varen trobar al parabrisa del vehicle dues notes, una manuscrita i una altra impresa, on els oferien llogar una parcel·la on allotjar la caravana. Una diu: “Llog parcel·la al Coll d’en Rabassa. Econòmica, tancada i a una zona tranquil·la. Amb aigua per a dues caravanes. S'hi pot sembrar”. Després, un número de telèfon particular. 

El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dijous l'ordenança cívica municipal amb els vots a favor del PP i Vox i el rebuig del PSIB, MÉS i Podem. La normativa, que incorpora gairebé la meitat de les 66 al·legacions presentades per entitats i associacions ciutadanes durant el període d'exposició pública dels darrers mesos, entrarà en vigor aquest maig, un dia després de ser publicada en el Butlletí Oficial de Balears (BOIB).

Els caravanistes de Palma han alçat la veu contra la nova ordenança cívica de Cort, la qual consideren una mesura “de persecució encoberta”. Javier González, portaveu dels caravanistes de Son Güells, assegura que la normativa vulnera els seus drets i adverteix que podrien portar el cas als tribunals: “Si el batle no ens escolta i fa el que vol, anirem a judici”. González denuncia també la manca d’intervenció social i l’actitud dels policies locals: “La Policia no ve a ajudar-nos ni a censar-nos, ve a investigar-nos”. A més, critica que l'Ajuntament els criminalitzi. “Vaig triar aquesta opció perquè no vaig tenir més remei. El conflicte que nosaltres tenim és l’accés a l’habitatge, sembla que no ho volen entendre. Nosaltres no cream el problema, som la conseqüència del problema. L'únic que volen és criminalitzar la pobresa”.