La llista dels més venuts de Sant Jordi té cap sentit? És només una maniobra de promoció comercial? Criticar-la s’ha convertit en una tradició tan consolidada com el mateix fet de publicitar-la cada any. Això de destacar el que més sobresurt, la punta de la piràmide d’una realitat inabastable, passa en molts àmbits de la vida. No ens dediquem a explicar tothom que fa esport cada dia, ens fixem sobretot en els futbolistes d’elit, i dins d’aquest col·lectiu ja de per si reduït, encara parlem només d’uns pocs: ara mateix el més venut és Lamine Yamal, oi? Un no aficionat al futbol, quants més jugadors del Barça coneix?

Sovint ens queixem que les persones només som números, però finalment tot, absolutament tot, ho acabem quantificant. Allò de “l’important és la qualitat, no la quantitat” esdevé una frase tan buida com “l’important és participar”. Aquesta setmana ha estat especialment significativa amb relació a les xifres, començant per la Pasqua, que també es valora en funció de la venda de mones, i el seu preu, i de l’increment de vols, un 11% respecte a l’any passat al Prat, per si calia. I també, per si calia, més visitants a Catalunya, en aquest cas un 10%. Els mateixos números que satisfan uns, per allò que l’economia ha de tirar endavant, preocupen els altres, per allò que si no comença ja el decreixement anirem tots a prendre pel sac, també massivament. Però aleshores no se sap qui passarà comptes. 

Què fem amb el drac? Pedro Sánchez el vol matar, i ha augmentat el pressupost en defensa. De quin drac estem parlant? De cap en concret, perquè “Espanya és pacifista” i només es tracta d’espantar els dracs que gosessin atacar-la. D’on sortiran els diners? Ja ho trobarem, però la despesa social no patirà, diu. El poble no s’ho creu, esclar, perquè la multiplicació dels pans i els peixos va ser un miracle, no una llegenda.

A la seva (extraordinària) crònica d’ahir, Joan Burdeus deia que el president Illa, en la xerrada a porta tancada amb l’escriptor Javier Cercas, va fer reviure “el neopujolòmetre” reivindicant els llibres com “una forma de millora personal més que no pas de gaudi”.

El claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor ha estat novament enguany el punt de trobada de lectors i llibreters del municipi, en una edició de Sant Jordi marcada pel nou impuls que el servei municipal de biblioteques vol donar a la fira del 23 d’abril, a fi d’ampliar-ne horaris i fer que el públic es vagi escalonant durant el dia. “Arriba un punt en què no hi cabem tots, dins el claustre i hem d’activar nous espais fórmules”, explica el cap de biblioteques, Antoni Ferrer.

En una sala Paloma dotada de caràcter romàntic gràcies a una lleu boirina moradenca, La nit de les roses impulsada per Mishima ha sumat una tercera edició que confirma la vetllada com una de les noves tradicions de Sant Jordi a Barcelona. La revetlla de música i poesia ha atret parelles, grups d’amics i, especialment, incondicionals de la banda de David Carabén. El cantant reconeixia a l’inici de la nit que detectava cares conegudes entre el públic. "A molts de vosaltres us reconec i sé que ens heu vist un fotimer de vegades. És d’agrair que vingueu avui, que a més juga el Barça", ha dit Carabén, sense poder evitar mencionar al club dels seus amors, que aquesta nit jugava contra el Mallorca.

Llegeixo: “Com vaig poder equivocar-me tant? / Com vaig pensar que lluitaries / per la meva història fosca?/ Com vaig creure que ho podries tot […]?” i immediatament acudeixen a la meva ment totes les relacions mantingudes al llarg de la vida, pròpies i alienes, totes amb els seus raconets amagats de dubtes, pors, tendreses i anhels. Aquest és un dels superpoders de la poesia: amb uns versos dibuixa una vida sencera, l’esquinça i l’acarona. 

Tenint en compte la data, m'agradaria compartir amb els lectors de l'ARA tres papers de la meva biblioteca personal que ni tan sols coneixen Google, el ChatGPT o els seus cosins robòtics, perquè són, totalment o en part, manuscrits. És com si no existissin, però el cas és que existeixen, com tants milers de milions de fotografies o de documents que no han estat digitalitzats. I tant, que existeixen!

Demà és Sant Jordi. D'ençà que tinc memòria, el vint-i-tres d’abril ha estat un dels dies importants de l’any per a mi. N’he viscut de tots colors, però, quan era joveneta i simplement era una diada bonica, no em podia imaginar fins a quin punt acabaria essent també fonamental a la meva vida.

En els darrers temps, la trajectòria de la dibuixant Flavia Gargiulo s’ha vist més que vinculada al món dels llibres i les festes literàries. Ha fet de cronista gràfica del FLEM, Festival Literatura Expandida Magaluf; l’any passat dissenyà la campanya gràfica de Sant Jordi de Palma i enguany ho ha fet a Calvià. I en aquest 2025 ha estat també qui ha creat la rosa d’artista que cada Sant Jordi regala l’ARA Balears a les paradetes de Palma. Ho ha fet amb un disseny que representa el Dia del llibre com un ens viu, assegura.

Són molts els àmbits de la cultura en què parlar de qüestions econòmiques sembla de vegades incòmode, innecessari o sobrer, molt especialment en un territori tan limitat com són les Balears. I les llibreries no en són una excepció. Fins ara han estat més aviat escasses les ocasions en què han volgut compartir informació sobre les seves xifres de facturació, tampoc en una iniciativa tan pública com la del Sant Jordi, si bé ara moltes han accedit a participar en un qüestionari –anònim, això sí– fet per l’ARA Balears amb relació al dia més important de l’any per a les llibreries de Ciutat. De les 28 que munten paradeta enguany al carrer aquest dimecres 23, han estat 16 les que han respost les diferents preguntes que serveixen per oferir una primera aproximació numèrica de què suposa realment el Sant Jordi de Palma, una diada històrica que ja ha esdevingut per dret propi una data més que assenyalada al calendari de milers de persones.

Entre el Dilluns de Pasqua amb la mona, les previsibles multituds tranquil·les de Sant Jordi i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que diumenge farà una infreqüent sortida en processó per celebrar el mil·lenari del monestir, ha quedat una setmana d’alta concentració simbòlica. I per si tot això fos poc, el Barça jugarà dissabte la final de Copa contra el Madrid a Sevilla, on les no menys previsibles multituds blaugranes faran sentir xiular el vent davant Felip de Borbó abans de començar el partit.

No és habitual que en la presentació d'un llibre a Girona no hi càpiga ni una agulla –us faríeu creus de les que sumen màxim cinc persones– malgrat fer-se en una sala d’actes. I encara menys que s’hi acumulin desenes de persones a fora. Però tampoc és habitual que un exdirector d’institut de poble, professor, crític d’art, gestor cultural i doctor en història de l’art per una tesi sobre art fantàstic, sigui el subdelegat del govern espanyol a Girona i que presenti un llibre sobre un explorador noruec. Pere Parramon (Girona, 1977) acaba de publicar Fridtjof Nansen. Retratos, impresiones (SD Edicions), un llibre d’assaig breu amb una gran vocació poètica que repassa, a partir de diferents imatges i dibuixos d’aquest premi Nobel de la pau del 1922, la vocació universal del personatge. Un llibre que neix de “l’enamorament” de Parramon cap a aquest figura “d’home universalis”, però que, lluny de voler “idealitzar” o “glorificar” Fridtjof Nansen (Noruega, 1860-1930), el que busca sobretot és presentar-lo com un “ésser humà” per aprendre del seu llegat.

La Cambra del Llibre de Catalunya acaba de publicar la llista de llibres més venuts durant la setmana prèvia a Sant Jordi en ficció, no-ficció i llibre infantil i juvenil, en català i en castellà.

Encara amb el record d'haver viscut, fa poc menys d'un any, "el millor Sant Jordi de la història" pel que fa a la venda de llibres –25,4 milions de facturació, un milió i mig més que l'edició anterior–, la Cambra del Llibre de Catalunya ha presentat la campanya per a aquest 2025. La diada caurà enguany en el primer dimecres laborable després de Setmana Santa, i les expectatives són bones, tenint en compte que el sector editorial passa per un moment dolç, tal com va confirmar el gremi a finals del 2024: més de 1.200 milions de facturació, dels quals 260 a Catalunya, confirmant que el mercat del llibre ha crescut al voltant d'un 35% en els últims cinc anys.