<![CDATA[Ara Balears - Josep Palàcios]]> 10 <![CDATA[Amics, anit, perdoneu aquesta petita excitació]]> El dissabte 5 d’abril del 2025 va morir un dels déus particulars de la literatura catalana a cavall dels segles XX i XXI, el laberíntic i sempre estimulant Josep Palàcios. Faig esment d’aquesta tràgica circumstància, que hauria hagut de comportar un dol nacional compartit per tots els Països Catalans, perquè he pogut sentir la seva presència, la seva força, la seva ambició i la seva herència tot llegint el llarg poema antièpic Insomni, de Salvador Ortells Miralles, i aquesta relació m’ha emocionat, m’ha emocionat perquè Ortells Miralles, que durant un temps va ser el director de l’Espai Joan Fuster, va gaudir d’una llarga i fructífera relació amb el geni de Sueca, i aquest és un dels molts fets que ens han unit humanament i literàriament en el devastat pelegrinatge de Tricomart.

]]> <![CDATA[En l’omega d’un tità literari]]> El dissabte 5 d’abril va tenir lloc un tràgic esdeveniment que hauria de comportar un dol nacional: es va arribar al final de l’Era Definitiva, és a dir, ens va deixar un dels millors escriptors en llengua catalana de la història de la nostra literatura, per tant tot això significa –encara que tal fet s’havia plantejat com a impensable o fins i tot com una macabra broma còsmica o com una impossibilitat absoluta per a l’Oficiant Suprem– que va morir l’admirat i estimat Josep Palàcios, màxim responsable d’una literatura ambiciosa, exigent, laberíntica, tremenda, càustica, portentosa i gairebé secreta, ja que sols era coneguda i defensada per uns felicíssims pocs que li retíem culte, una adoració que a partir d’ara haurà de ser continuada talment un ritual, practicada sota el signe de la tristíssima absència de l’autor, però amb l’estricta certesa que, si bé l’Escriptor ja no hi és físicament, això vol dir que J.P. és i serà, en efecte, immortal en els llibres extraordinaris que ens va oferir en una reescriptura insistent i tan perpètua que feia la sensació de ser eterna, perquè ho era i ho és i ho serà, i ni la Puta Parca no podrà impedir-ho: ara els seus fulls perpetuaran un dels llegats més sobirans de les nostres lletres.

]]> <![CDATA[Mor Josep Palàcios, un dels escriptors més hermètics i fascinants de la literatura catalana]]>

Aquesta matinada ha mort l’escriptor i editor Josep Palàcios i Martínez. Tenia 87 anys. Nascut a Sueca (València) l'any 1938, va començar la seva carrera literària pública l'any 1959, amb els versos de Les quatre estacions (Premi València 1957 de Literatura-Poesia). Era un escriptor molt minuciós. Hereu i marmessor de Joan Fuster, ha sigut un dels personatges més hermètics de la literatura en català.

]]>