Quan un comença a llegir el darrer Magius (Premio Nacional del 2021 per la sàtira Primavera para Madrid), sent sonar campanes. Potser les campanes de l’infern, però contrapuntejades pel so d'unes campanetes de joguina col·locades sobre el bressol d’un nadó. Perquè, d’una banda, aquí s’explica una història que ja coneixíem: la de la gènesi i autodestrucció de l’escena black metal a la Noruega dels anys 90, que va ser recollida al celebrat assaig Señores del Caos (Es Pop) de Michael Moynihan i Didrik Søderlind i posteriorment portada al cinema sota la direcció de Jonas Åkerlund. En altres paraules, l’escalada nihilista que va portar a una generació de fills sobreprotegits d’un dels països més plàcids d’Europa a desencadenar un Ragnaroc civil puntuat per la crema d’esglésies, assassinats pulsionals i suïcidis induïts.