Després de l’anunci de la Unió Europea sobre la necessitat d’un kit de supervivència per als ciutadans, ja s’han començat a vendre als principals supermercats virtuals els primers paquets de material amb aquesta finalitat. El preu oscil·la entre els 25 i els 120 euros. La mesura és una de les trenta accions clau per afrontar els desafiaments de la geopolítica, la ciberseguretat i el canvi climàtic. Com va dir la comissària europea Hadja Lahbib, el kit ha de servir per resistir setanta-dues hores de crisi, tot i que no va especificar per a quina mena de crisi en concret. No deu ser necessari el mateix kit si es tracta d’un atac nuclear, una gran apagada digital, un èxode massiu, una catàstrofe meteorològica, l’impacte contra la Terra d’un superasteroide o una nova pandèmia. El que va sorprendre i provocava certa alarma va ser la frivolitat amb què Lahbib va promocionar el kit: un vídeo a les xarxes socials com si fos una influencer traient d’una petita bossa de mà, molt selecta, tota mena d’objectes: unes ulleres, barretes energètiques, un lot, uns llumins, la documentació personal, diners en efectiu, els medicaments, una ampolla d’aigua, una navalla suïssa, llaunes de conserva, un carregador, un aparell de ràdio i, fins i tot, una baralla de cartes per passar l’estona. “Això no ha fet mai mal a ningú”, justificava la comissària amb la brometa final. Els nous kits a la venda inclouen cordes, brúixoles, mantes tèrmiques plegables i tota mena de ginys més propis per escalar l’Everest que per tancar-te a casa.

Europa s’està perdent en la banalitat del discurs de la guerra. Els fets són obvis: amb Trump ha arribat –massa tard– l’hora que Europa es fes gran i s’emancipés. El pare protector la fa fora de casa. I, assetjada pel cantó de l'est, ha de pensar com organitzar-se la vida. Ha sorgit així la necessitat del rearmament. Que els que tenen paraigua nuclear s’obrin a la protecció de tots. Fins i tot Sánchez, sempre esquiu a les males notícies, va ser dels primers a agafar aquesta bandera. Però va venir l’hora d’explicar el com i el perquè i ningú va ser capaç de construir un discurs que sense desmesura fes de la necessitat virtut i li donés uns objectius i un marc raonables.