Deia Neus Canyelles en la presentació del seu darrer llibre, que ella sempre duu una llibreta a damunt, per apuntar-hi les coses que li passen i, després, convertir-les en literatura, tal com fa a Sales d’espera. Això darrer no ho va dir ben bé ella, que em va sorprendre per la seva actitud mesurada, de paraules justes i proporcionades. Perquè ella pot dir que escriu com si li “estiguessin dictant” sense que soni presumptuós. Ella pot dir que no sap explicar com és de fàcil per a ella escriure, la manca total d’esforç que li requereix, sense semblar pretensiosa. La llegeixes i, tot d’una, ho entens.

Trump ha instal·lat al cim del poder, i de les relacions internacionals, el que podem batejar com a cunyadisme antidemocràtic, una protuberància antipolítica –dir-ne ideologia seria exagerat: tot això del capitalisme llibertari és una autèntica collonada– consistent a identificar tots els mals de la societat occidental en la suposada ineficàcia de l’estat de dret, amb els seus primmirats equilibris de poder, caricaturitzats amb uns alts funcionaris ganduls i corruptes que es dediquen a viure de la mamella pública. La solució, pròpia del que diria el clàssic cunyat suposadament informat a la sobretaula, és purgar tota aquesta casta elitista i governar sense miraments compassius, amb autoritat. És a dir, autoritàriament. Amb un líder que parli clar i actuï amb contundència. Que mani pensant en el poble, un nosaltres perfectament ultranacionalista i excloent davant dels altres, els aprofitats, els enemics (de fora i de dins).