El sociòleg polonès Zygmunt Bauman (1925-2017), inventor del concepte de "modernitat líquida", va tenir una resistència vital d’una solidesa diamantina, de pedra picada. La seva vida va ser extraordinària. A La meva vida en fragments (Arcàdia en català i Paidós en castellà), la seva biògrafa Izabela Wagner recupera íntegres textos inèdits de l’autor sobre la seva infantesa i joventut a la Polònia antisemita d’abans de la invasió nazi i a la Rússia en guerra amb Alemanya. Avui que l’odi a la diferència ha tornat a l’escena mundial amb cruesa i fanfarroneria, el testimoni de Bauman agafa de nou tot el sentit. Què pensaria com a centreeuropeu jueu del que passa a Ucraïna i a Gaza? De Trump, Putin i Netanyahu? Estaria, ben segur, al costat de la llibertat i la decència humanes, tal com resa el Talmud: "Un home ha de ser sempre dels perseguits i no dels perseguidors" i és millor "ser maleït que ser el qui maleeix".