Un grup de senyores s’arremolina a la sala on rebran la classe de gimnàstica. Passen dels 70 anys, arriben perfectament equipades per fer-hi esport i es tracten amb la companyonia d’un grup que sembla conèixer-se de tota la vida. “Agafau una cadira cadascuna”, els ordena Miquel Àngel, un preparador físic de tot just 30 anys. Elles la col·loquen, però estan passant llista mentalment i es miren entre elles com si els en faltàs alguna de les habituals. “L’avisam?”, demana una. “No et preocupis, ella sol arribar més tard”, respon una altra. I Miquel Àngel espera que s’asseguin per donar les primeres instruccions: “Començarem relaxant una mica el cos. Més o menys un minut”. És el primer de l’hora que durarà una classe preparada amb cura i adaptada a les necessitats psicomotrius de les dones. La setmana passada varen tenir pilates. La pròxima, potser taitxí. Però aquesta sala no és la de cap gimnàs, sinó l’espai multiusos de la primera promoció d’habitatge públic intergeneracional a Mallorca, construïda per l’Institut Balear d’Habitatge (Ibavi) al barri del Molinar. Aquí ni les dones paguen per les classes ni l’instructor les cobra. Cadascun dels llogaters dels 57 habitatges de protecció oficial (HPO) reservats per a menors de 35 anys (un 20%) i majors de 65 anys (80%) del carrer de Cuba a Palma es va comprometre a participar en la convivència i ajudar-se mútuament.