<![CDATA[Ara Balears - màquina]]> 10 <![CDATA[Astúcia artificial]]> Encara que no fa gaire que va irrompre la intel·ligència artificial a les nostres vides, l’empremta que hi comença a tenir no deixa de guanyar envergadura. Fa poc més d’un any que hi provava d’interactuar per veure fins a quin punt era creativa o tenia bones idees a l’hora de millorar –o perfilar més estèticament– una història, i tot el que em receptava eren tòpics i sortides argumentals diguem-ne de baixa volada. La veritat és que deu tenir alguna mena de limitació no només creativa sinó –ho direm així– moral: mai concep que un personatge en mati un altre, per exemple, o que passin determinades coses que puguin atemptar contra un sistema de valors primmirat i covardament cautelós. Com si concebre ‘males idees’ pogués ser socialment perjudicial, per bé que li especifiquis que tot plegat és ficció. Creativament la màquina és molt bona per reproduir i falsejar el que existeix, però no per crear coses noves. És com aquells cantants –o humoristes– que surten per la televisió a imitar-ne d’altres, que ho poden fer prou bé i amb bona veu, però que després són incapaços de crear un estil propi i no en parlem de compondre una cançó o inventar un bon acudit. Amb la feina dels pintors i dels il·lustradors s’ho apropia amb prou encert –la polèmica s’ha aixecat quan s’ha ofert l’opció de transformar qualsevol imatge en un dibuix de Miyazaki, per exemple… A dir veritat, però, hi ha d’altres coses que comença a fer i que són ponderables: li pots donar un text literari i que te’n faci un resum, i és capaç de jutjar-ne –prou aparentment– els mèrits i els demèrits, per bé que més que fer crítica literària útil i lúcida, es limita a apuntar quatre imponderables o a aconsellar-te millores que no comprometen a res. Encara és un fatal professor d’escriptura. Sembla que funciona com aquell manual mític que es titulava: Com parlar de llibres que no s’han llegit, de Pierre Bayard.

]]> <![CDATA[La màquina que et telefona no entén el teu sarcasme]]>

Les màquines poden entendre el sarcasme? Aquesta és una pregunta que ha despertat molta curiositat tant entre lingüistes com entre experts en intel·ligència artificial. Imaginem per un moment que enviem un missatge a una assistent virtual en què diem: “Genial! Just el que volia: una altra multa de trànsit”. Una persona de seguida entendria que es tracta d’una expressió irònica, però una IA potser es pensaria que realment estam contents de rebre la sanció (cal dir que algunes IA generatives, com ChatGPT, podrien respondre amb un to sarcàstic, però no totes). Malgrat els avenços en processament del llenguatge natural, el sarcasme continua sent un maldecap per a la intel·ligència artificial.

]]>